Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Giulio Raimondo Mazzarino
© Fototeca.cat
Història
Governant francès, d’origen italià.
Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència…
Amadeu Aragay i Davi
Història
Política
Comunicació
Literatura catalana
Publicista i polític.
Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys l’…
,
Joan Baptista Marià Picornell i Gomila
Història
Política
Polític republicà i metge.
Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…
Ramon Pla i Armengol
Història
Política
Metge i polític.
S’especialitzà en bacteriologia fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya per a la lluita contra la tuberculosi 1903 Després d’obtenir el doctorat 1904, s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i al Laboratori Municipal de Bacteriologia La seva dedicació a l’estudi de la tuberculosi i a la lluita contra aquesta malaltia el portà a fundar, l’any 1922, amb el veterinari Joaquim Ravetllat l’ Institut Ravetllat-Pla , un laboratori que elaborà dos productes antituberculosos d’àmplia difusió Fou també secretari de redacció dels Annals de Medicina 1907, membre de l’Acadèmia d’…
Ramon Miquel i Planas
Arxivística i biblioteconomia
Història
Bibliòfil i erudit.
Continuà el negoci patern de fabricació de llibres ratllats Participà de jove en el moviment literari del començament de segle, collaborà a la premsa de l’època i fou un element actiu de la revista Joventut Presidí l’Institut Català de les Arts del Llibre i fou membre destacat de la Cambra del Llibre i de totes les associacions i grups de bibliòfils existents, des de la Societat Catalana de Bibliòfils 1903-12 fins a l’Asociación de Bibliófilos de Barcelona 1943 Fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent de l’Academia…
Missak Manouchian
Història
Literatura
Activista, guerriller, poeta i resistent armeni.
Supervivent de l’extermini de la població armènia a l’imperi Otomà, cresqué en un orfenat a Síria amb el seu germà, amb el qual emigrà a França el 1925 Obrer de la fàbrica de Citroën a París, fou membre actiu de la Confédération Générale du Travail Arran de la depressió del 1929, a l’inici de la dècada de 1930 fou acomiadat El 1934 s’uní Parti Communiste Français, on esdevingué cap del Comitè de Defensa d’Armènia i editor del seu periòdic Zangoü Poeta, fou editor de dues revistes literàries Txank i Mxakoüit , on publicà les pròpies poesies i articles sobre literatura armènia i…
Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
Història
Militar
Militar carlí.
Lluità durant la invasió napoleònica en els dos setges de Saragossa, en la batalla de Tudela i en altres accions, i fou lloctinent i secretari del guerriller basc Gaspar Jáuregui Igualment participà, amb els absolutistes, en la guerra contra els liberals, els anys 1822 i 1823 El 1829 Ferran VII l’ascendí a coronel i l’envià de governador a Ferrol Destituït pel govern d’aquest comandament en circumstàncies no prou ben aclarides, es retirà a Pamplona Quan esclatà la primera guerra Carlina 1833 fou nomenat general en cap de l’exèrcit reial de Navarra Home molt actiu i amb una gran…
Josep Roca i Roca
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Actiu catalanista des de molt jove, la seva tasca periodística tingué aviat un doble vessant d’una banda, participà en el moviment literari del moment, sovint en estreta collaboració amb F P Briz redactor d' El Calendari Català , fou secretari de redacció de Lo Gai Saber —on traduí Lo cíclop d’Eurípides i el Calendau de Mistral— i collaborà sovint en La Renaixença , amb obres de creació i comentaris crítics D’altra banda, desenvolupà una gran activitat dins el camp de la sàtira política en Lo Cop 1868, Lo Ponton 1870 i altres publicacions, però sobretot a La Campana de Gràcia i L…
Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que…
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…