Resultats de la cerca

Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona

El 1462 el gran mestre Pere Ramon Sacosta l’escindí en dues Aragó i Castella-Portugal

En l’antiguitat fou sovint camp de batalla

El nom fou donat pels grecs a la regió del nord de la mar Negra, entre el Don i els Carpats

Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…

Rebé aquest nom pel fet que els eolis, veïns dels aqueus, s’hi establiren sXI aC davant la invasió dels doris, que els expulsaren de Tessàlia cap al Peloponès i l’Àsia Menor Fou una regió agrícola, de la qual es destacaren les ciutats de Cime, Esmirna i Mitilene A partir del sIX aC l’Eòlia decaigué, en benefici de la Jònia, però esdevingué un important centre cultural i poètic Formà part del regne de Pèrgam fins a l’annexió d’aquest a l’imperi Romà 133 aC

Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946

Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del segle VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del segle V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu

L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics s XIV, coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde