Resultats de la cerca
Es mostren 1844 resultats
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta…
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat entre les tropes de Joan II de França i les del príncep anglès Eduard el Negre
, ocorregut pel setembre del 1356, prop de la ciutat homònima.
Els anglesos —interceptats en una incursió cap a Bruges— hi venceren, ajudats pel terreny i les forces de Joan d’Anglaterra, que se'ls afegiren, i hi capturaren Joan II i el seu fill Felip l’Ardit
castell de Santa Florentina
Història
Nom que hom donà a l’antiga casa aloera de Canet, de Canet de Mar (Maresme), quan el seu propietari, Ramon Montaner, descendent dels Canet, que fou creat comte de la Vall de Canet, feu refer-la i ampliar-la notablement.
Les obres foren dirigides per Domènech i Montaner, i iniciades vers el 1900 El conjunt, neogòtic, resultà emfàtic i grandiloqüent hom hi traslladà el claustre del monestir del Tallat Conca de Barberà S'hi conserva una notable collecció d’art antic
el Pi de les Tres Branques
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi…
torre de Fluvià
© Fototeca.cat
Història
Casa aloera, dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny, dins el terme de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV
s’Almudaina d’Artà
Història
Antiga fortalesa islàmica que donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratencs i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig
prat d’indianes
Història
Prat annex o dependent d’una fàbrica d’indianes, on hom bullia, blanquejava i posava a eixugar els teixits de cotó, abans de pintar-los.
Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i…
Doldellops
Història
Quadra i antiga granja del monestir de Poblet, dins el municipi de Valls (Alt Camp), establerta en una partida donada al monestir el 1154, situada entre la ciutat i el Francolí.
L’abat Ponç de Copons 1316-48 la reformà i construí un notable edifici gòtic Adquirida el 1700 per Joan de Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins el 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una collecció d’art modern
costumari
Història
Conjunt d’usos, costums, decrets i estatuts, posats en escrit, per tal de regular la manera de viure dels monjos i les observances dels monestirs i que comporten una situació de dret.
L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina