Resultats de la cerca

Fill d’una família de pagesos pobres, passà a viure a Saragossa, on treballà de forner i de cambrer Des del 1916 milità activament en els sindicats anarcosindicalistes saragossans Acusat d’atemptar contra el redactor en cap d' El Heraldo de Aragón , que s’havia mostrat obertament contrari a les reivindicacions obreres, fou empresonat dos anys Una vegada en llibertat, es traslladà a Barcelona i constituí 1922, juntament amb Durruti, García Oliver i d’altres, el grup anarquista “Los solidarios”, la missió del qual era la lluita terrorista contra la patronal, la policia i els sindicats lliures A…

Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla confirmat el 1227 i de Poitou nominal pel seu germà Enric III Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa 1240-42 El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença Fou regent d’Anglaterra 1253-54, en absència del seu germà Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV 1252-53, però acceptà la candidatura imperial 1256 i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257 Amb el suborn reeixí que la seva…

Fill del comte Roger Bernat III I de Castellbò i de la vescomtessa Margarida I de Bearn, dels quals heretà els estats, bé que li calgué defensar els seus drets a la successió de Bearn davant les pretensions dels comtes d’Armanyac, ajudat per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual, altrament, s’oposà a les seves aspiracions al comtat d’Urgell i al vescomtat d’Àger Morí quan retornava de la campanya de Flandes 1315, on havia acompanyat el rei Lluís X de França, i deixà els seus dominis ultrapirinencs i Andorra a l’hereu, Gastó II de Foix, i els dominis catalans Castellbò-Montcada al segon fill,…

Pertanyia a l’abadia de Fontfreda El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d’Argelers

Fill i successor 1718 del Consell de Regència i governador 1719 del Delfinat Casat el 1724 amb Augusta Maria Joana de Bade, es retirà el 1726 de la vida pública per tancar-se a l’abadia de Santa Genoveva

Antiga senyoria de l’abadia de Fontclara Llenguadoc, passà als Blanes 1434 i als Vila-rasa 1526 el títol baronial fou concedit el 1614 a Joan de Vila-rasa i Cabanyelles Més tard passà als Saavedra, comtes de l’Alcúdia

Fou excomunicat pel fet d’haver damnificat l’abadia de Montmajor i els seus béns Tingué qüestions amb Ramon Berenguer III, per causa d’Avinyó, fins que signà amb ell un tractat de condomini 1125 Es casà amb Garsenda d’Albon

El seu germà Alfons X la casà Burgos, 1254 amb el príncep de Galles Eduard I d'Anglaterra i li donà en dot els drets al ducat de Gascunya Acompanyà el seu marit a la croada de Terra Santa 1270-73 Fou soterrada a l’abadia de Westminster

Fill d’Arnau III de Comenge, el succeí pels volts de l’any 1073 Aquest any, ja com a comte, demanà a l’abat Hug de Cluny l’adhesió de l’abadia de Lezat a la reforma cluniacenca Fou succeït per Bernat I, fill del seu segon matrimoni

El 1930 es casà amb la princesa Maria Josefa de Bèlgica El seu pare el nomenà lloctinent general del regne 1944 i el 1946 abdicà en ell Hagué d’exiliar-se a Portugal en proclamar-se la república Fou enterrat a l’abadia d’Hautecombe, a la Savoia francesa