Resultats de la cerca

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

És també anomenada dinastia d’Angulema

La intervenció d’aquest exèrcit francès un 60 000 homes, dividit en cinc cossos, procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona 1822 A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes uns 30 000 homes comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema que havia penetrat el 7 d’abril a la península Ibèrica pel Bidasoa, el qual entrà a Madrid el 23 de maig Per l’agost,…

Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’…

La nit del 30 al 31 d’agost de 1823 sofrí l’anomenat assalt d’El Trocadero per part de les tropes franceses del duc d’Angulema els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que ocuparen la ciutat de Cadis, últim reducte dels constitucionalistes, i hi restauraren el poder absolutista de Ferran VII

Filla de Felip de Savoia i duquessa d’Angulema pel seu matrimoni amb Carles de Valois, de qui tingué Francesc I i Margarida de Valois Àvida de poder, es féu confiar la regència durant les campanyes italianes del seu fill Signà, amb Maria d’Àustria, la pau de Cambrai , i escriví un Diari

Fill gran del rei Carles X i de Maria Teresa de Savoia Intentà, vanament, de fer aixecar les terres occitanes contra Napoleó durant els Cent Dies, comandà els Cent Mil Fills de Sant Lluís i evità que la repressió dels absolutistes fos massa sagnant ordenança d’Andújar, 8 d’agost Quan Carles X accedí al tron, ell esdevingué delfí El 1830 hagué de renunciar als seus drets a la corona i es retirà a Àustria Els legitimistes el consideren rei Lluís XIX de França

Després de la mort del seu avi Carles X 1836 i de la renúncia del seu oncle, el duc d’Angulema 1844, fou l’hereu de la corona francesa, que reclamà, a la caiguda de Napoleó III 1870 Malgrat la majoria legitimista a l’assemblea, que el proclamà rei, i el reconeixement dels orleanistes, la seva intransigència sobre les condicions per a assumir la reialesa impossibilità la restauració de la monarquia

El 1822 fou diputat a corts i publicà Plan para conseguir en España las cantidades que reclaman las necesidades públicas L’any següent fou diputat a les corts extraordinàries de Cadis que decidiren la resistència a les forces del duc d’Angulema, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Londres El 1834 en tornà i s’establí a Madrid Elegit diputat per Girona 1841, ocupà poc després efímerament la cartera de finances maig del 1841

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal