Resultats de la cerca

El darrer de la dinastia fou Carles V, que deixà el ducat a Lluís XI de França, el qual el reincorporà a la corona 1481 El títol fou concedit diverses vegades, de manera honorífica, a prínceps de sang, entre ells a Francesc Hèrcules mort el 1584, duc d’Alençon, fill d’Enric II de França Tercera dinastia d’ Anjou al futur Enric III, a dos fills de Lluís XIV i al seu net Felip, que més tard fou rei d’Espanya amb el nom de Felip V Lluís XVIII, abans d’ésser rei, detingué aquest títol ensems amb el de comte de Provença Als segles XIX i XX, després de la mort del comte de Chambord…

El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la…

Filla d' Amalric I de Jerusalem i d’Agnès de Courtenai, es casà amb Guillem de Montferrat, de qui enviduà al cap d’un any i de qui tingué, pòstum, Balduí, el qual, coronat com a successor de Balduí IV de Jerusalem 1185, morí al cap de poc sense arribar a la majoria d’edat Llavors Sibilla, casada mentrestant 1180 amb Guiu de Lusignan, obtingué la corona de Jerusalem Ambdós menaren un govern desafortunat i Sibilla morí durant el setge contra l’exèrcit de Saladí

En un intent d’assolir la corona de Nàpols, sostingué, sense èxit, la causa dels barons napolitans revoltats contra el rei Ferran I 1462 Proclamat el seu pare rei dels catalans juliol del 1466, fou nomenat lloctinent al Principat Per l’abril del 1467 emprengué una ambiciosa campanya a l’Empordà i assetjà, sense èxit, la Força Vella de Girona Poc temps després d’arribar a Barcelona agost del 1467 començaren les seves diferències amb la generalitat, sobretot per motius econòmics, jurídics i militars Cridat per Lluís XI, se n'anà a França 1468 Retornà al Principat maig del 1469 amb reforços…

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

Fill de Lluís I de Provença , durant la seva minoritat ocupà la regència la seva mare, Maria de Blois El 1390 es casà amb Violant d’Aragó Intentà en dues ocasions 1409 i 1411 d’imposar per les armes els seus drets a la corona de Nàpols, però ambdues expedicions fracassaren

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar…