Resultats de la cerca

Actuà durant llarg temps en collaboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una revolta contra ell i, havent-…

Fill de Miró II de Cerdanya i d’ Ava En morir el seu pare, l’any 927, sembla que Sunifred i els seus germans, Guifré , Oliba i Miró , eren menors d’edat, motiu pel qual la mare, la comtessa Ava, tingué cura de l’administració dels comtats En el testament patern, en efecte, sembla que s’hi estableix un indivís i que n’és encomanada la regència a Ava Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargaren fins cap a l’any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941 Els primers anys després de la…

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el…

Era fill de Guillem I el Gras i germà de Guillem II Trunnus , amb qui corregnà des del 1052 fins al 1066, data que fou assassinat el seu germà Del 1066 al 1085 regnà sol, i del 1085 al 1097 corregnà amb el seu nebot Bernat III No sembla confirmada la llegenda que el feia responsable de la mort del germà Es féu feudatari de la Santa Seu el 1077 acollí a Besalú el legat pontifici i els prelats expulsats de Girona pel simoníac arquebisbe de Narbona Guifré Restaurà, per desig del papa Gregori VII i del seu legat Hug Càndid, diversos monestirs dels seus comtats, els quals subjectà a…

Fill de Bernat I , el qual succeí després d’haver-hi collaborat, segons que sembla Tingué divergències amb el seu parent Berenguer Ramon I de Barcelona, que foren resoltes per la intervenció de l’abat bisbe Oliba vers el 1023 Cometé moltes depredacions contra els béns eclesiàstics, però assistí a la solemne dedicació de Ripoll el 1032 i feu diverses donacions a les esglésies de la capital del seu comtat Fou el constructor principal del castell de Besalú vers el 1029 Sembla que fou el primer comte de Besalú que encunyà moneda amb el seu nom Es casà amb Adelaida

Era fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, Oliba Cabreta i Ermengarda En retirar-se el seu pare a Montecassino 988, sembla que Ermengarda i els seus fills governaren tots els comtats indivisament A la mort de la mare 994, Bernat heretà en exclusiva els comtats de Besalú, Vallespir i Fenollet, i el seu germà segon, Guifré , heretà els de Cerdanya i Conflent Bernat es casà vers el 992 amb Toda, filla del duc de Gascunya, Guillem Sanç, i d’Urraca de Pamplona Fou un governant ben dotat, polític un poc intrigant i bon guerrer, però de temperament impetuós i ambiciós com…

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué…

Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III

Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet…

Sembla que tingué qüestions amb el bisbe de Girona A causa, potser, del seu caràcter iracund, fou assassinat per alguns dels seus nobles, amb consentiment del seu germà Bernat Es casà amb Estefania de Provença Potser corregnà amb el seu germà Bernat II, que fou el seu successor efectiu