Resultats de la cerca

Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte 1617 i marquès 1618 del mateix nom El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby 1703-35 i pels Temple Grenville 1703-1861 L’origen del comtat de Buckingham no és clar Sembla que el primer comte fou Walter Giffard mort el 1102, senyor de Longueville Normandia El títol s’extingí en morir 1176 el tercer comte, Richard de Clare El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà 1438 als…

Estudià a Harrow i a Sandhurst Serví a França durant la Primera Guerra Mundial i formà part de l’exèrcit letó en la lluita contra l’URSS Del 1932 al 1938 comandà les tropes del NW de l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial, com a lloctinent general, manà el primer cos d’exèrcit i organitzà la defensa i, més tard, l’evacuació 1940 de Dunkerque Al març del 1942 es traslladà a Birmània, on dirigí la lluita contra els japonesos, però al cap de pocs mesos fou enviat a l’Orient Mitjà Fou ajudant d’Eisenhower en les campanyes de Tunis, de Sicília i d’Itàlia 1943, i el 1944, després de la caiguda de…

Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus

Lluità a la guerra dels bòers i a la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial lluità al N d’Àfrica contra els italians, dirigí l’evacuació britànica de Grècia, i combaté a Síria contra les tropes franceses de Vichy Nomenat comandant suprem interaliat de la Mediterrània, dirigí el desembarcament aliat a Provença 1944

Participà en la revolució del 1688 i en les negociacions de la pau de Rijswijk 1697 Fou ambaixador a França

Sota Jaume I, de qui fou amant i favorit, i Carles I dirigí la política exterior anglesa Participà en l’expedició d’ajuda als hugonots de La Rochelle 1627 Fou assassinat perquè s’oposà a la Petition of the right de la Cambra dels Comuns

Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la seva mare, que…

El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…

Ha estat posseït, successivament, per diversos membres de la família reial, fins a Enric mort el 1974, fill de Jordi V, i el seu fill Ricard