Resultats de la cerca

Hagué d’afrontar les escomeses dels croats pèrdua de Damiata, 1219 recuperada posteriorment i diverses intrigues familiars Hàbil diplomàtic, fou un protector de la cultura, i féu acabar la construcció de la ciutadella del Caire

En ésser destituït el seu pare, el kediv Ismā'īl I, s’exilià, i fou educat a Suïssa i a Itàlia El 1892 tornà a Egipte, on ocupà el rectorat de la Universitat Lliure del Caire 1908-13 Succeí el seu germà Ḥusayn Kamāl, i el 1922, proclamada la independència del país, adoptà el títol de rei Bé que exercí un govern dictatorial, representà un gran pas vers la renaixença cultural egípcia Mecenes i intellectual, afavorí la celebració de congressos Fou acusat d’anglòfil, especialment pel seu enfrontament amb el Wafd

Estudià a Tolosa Llenguadoc Fundà 1894 el partit nacional per a la indepèndencia d’Egipte amb el Sudan i el periòdic al-Liwa 1899, seguit d’una edició anglesa i francesa, 1907 És autor de Le péril anglais 1899 i What the National Party Wants 1907

L’impuls del moviment nacionalista, iniciat en temps del seu pare, prengué cos i culminà amb el nomenament d’'Arabī Paixà com a ministre de la guerra Després del bombardeig d’Alexandria i de la victòria britànica a Tell el-Kabir 1882, Egipte restà de fet com a colònia britànica i perdé la sobirania al Sudan 1884

Lluità contra els croats, a qui prengué el castell de Marqab i Trípoli 1289 Morí en l’intent d’emparar-se d’Akko Féu construir diversos monuments i edificis públics al Caire, entre ells l’hospital del seu nom

Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire

De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de Síria fou fet…

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…

Manà de bastir la Gran Piràmide, que porta el seu nom, a Gizeh 137 m d’alçada i 230 m de costat, amb una entrada i tres galeries que porten a tres cambres funeràries Envià una expedició al Sinaí a la percaça de turqueses i explotà unes pedreres de diorita al NW d’Abu Simbel

Manà de bastir la Gran Esfinx i la seva piràmide a Gizeh 136 m d’altura i 216 m de costat, que conserva una part del seu revestiment, amb dues entrades, dues galeries i dues cambres funeràries