Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca en un dobler de billó mallorquí
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca (1311-24), comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladès, senyor de Montpeller.
Segon fill de Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fet presoner de petit a Perpinyà per part del seu oncle Pere II de Catalunya-Aragó 1285, fou traslladat a Torroella de Montgrí i al castell Nou de Barcelona, amb els seus germans Pogué fugir i fou educat a la cort francesa El 1302, en ingressar el seu germà gran Jaume a l’orde franciscà, fou jurat hereu del tron de Mallorca El 1304 es casà amb Maria de Nàpols , filla de Carles II de Nàpols, matrimoni apadrinat per Jaume II de Catalunya-Aragó A la mort del seu pare, el 1311, fou proclamat rei i coronat a la seu de Mallorca L’any…
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
Bernat d’Alió
Història
Senyor feudal del Donasà i del Capcir.
Fill de Bernat d’Alió o de Llo i d’Estefania de So, fou casat amb Esclaramonda, germana del comte de Foix, s’adherí al catarisme i, denunciat per Hug de Fenollet, fou cremat viu a Perpinyà
Tomàs de Banyuls i d’Orís
Història
Militar
Militar rossellonès, senyor de Nyer (Conflent) i de Montferrer.
Net i hereu de Tomàs de Banyuls i de Llupià Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels…
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…
bisbat de Perpinyà
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Perpinyà.
Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…
Roger I de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~957-1002/12), fill dels comtes Arnau I de Comenge i Arsenda I de Carcassona-Rasès.
Dels seus pares heretà Carcassona i part del Rasès i de Comenge, mentre els seus germans, Odó i Ramon, rebien respectivament la resta del Rasès i del comtat de Comenge Fou víctima de l’ambició del comte Oliba I Cabreta de Cerdanya, que vers el 981 li disputà la part que posseïa del Rasès i potser el mateix comtat de Carcassona, i que acabà prenent-li, segons uns historiadors, el Perapertusès meridional i, segons altres, el Capcir El 979 féu un pelegrinatge a Roma juntament amb els abats de Sant Pere de Rodes, de Sant Hilari de Carcassona i de Sant Pere de Besalú, el bisbe d’Elna…
Pere Pinya
Història
Personatge llegendari, que hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà.
Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…
Miró II de Cerdanya
Història
Comte de Cerdanya (897-927) i comte de Besalú (Miró I) (913-927).
Fill de Guifré I el Pelós , a qui succeí en el comtat de Cerdanya i en els pagus annexos de Berguedà, Conflent, Fenolleda i Capcir i en les possessions del Vallespir Succeí al seu oncle Radulf en el comtat de Besalú, potser com a resultat d’un acord amb els comtes de Barcelona Guifré II i Sunyer amb els quals estigué en bona relació, perquè el segon succeís al primer sembla que Miró, a més, rebé en compensació el Ripollès, que, tot i ser del comtat d’Osona, ja li pertanyia el 913 Es casà amb Ava , probablement de Ribagorça, amb qui tingué quatre fills Sunifred , Guifré , Oliba i…
Damià Descatllar i de Peguera
Història
Senyor del Catllar i castellà de Llívia, fill de Ponç Descatllar i de Pau i de Marquesa de Peguera, senyora de Besora.
El 1460 es casà amb Joana d’Hortafà i d’Oms, la qual li portà en dot Formiguera, al Capcir Partidari de Joan II, reconegué al principi la dominació de Lluís XI de França als comtats de Rosselló i Cerdanya i rebé d’ell les rendes dels vescomtats d’Évol 1464 i d’Illa 1467, confiscats a Guillem Ramon de So i de Castro i a Galceran de Pinós, respectivament Això no li impedí de convertir-se, el 1472, en un dels caps de la revolta contra l’ocupació francesa Després d’apoderar-se de la torre Cerdana, a la vall de Querol 1474, i altres castells, dirigí un atac, frustrat, contra la vila de Puigcerdà…