Resultats de la cerca

Fill de serfs, es destacà per la seva activitat revolucionària, fins a convertir-se en un dels dirigents i organitzadors del partit Narodnaja Vol’a ‘Voluntat del Poble’, del comitè executiu del qual formava part Fou l’organitzador dels atemptats contra el tsar Alexandre II Creà l’organització militar dependent del partit, i participà en la formació de grups d’estudiants populistes Fou collaborador actiu de la revista populista clandestina Rabočaja Gazeta ‘Gaseta Obrera’ Jutjat després de l’assassinat del Tsar 1881, fou penjat amb els altres dirigents populistes

Esclau d’origen, destacà al servei dels aiúbides pels seus dots, i arran de la batalla d’'Ayn Ǧālūt prop de Natzaret s’apoderà del soldanat d’Egipte i Síria 1260-1277 Cercà de restaurar el desaparegut califat abbàssida Conquerí Cesarea 1265, Jafa i Antioquia 1268 arrabassant-les de les mans dels croats, i foragità dels seus refugis 1272 la secta anomenada dels “assassins” Desenvolupà una tasca eficaç en el camp de les obres públiques La gesta heroica Sīrat Baybars i un conte de Les mil i una nits canten el seu prestigi

Pobles originàriament nòmades, les primeres referències els situen a Sibèria, a les vores del llac Baikal Tradicionalment guerrers, destruïren el primer imperi mongol, però foren anorreats per Genguis Kan  1202, al qual s’uniren en l’ Horda d’Or Convertits a l’islam al segle XIII, a mitjan segle XV constituïren tres kanats independents el de Kazan' 1450-1552, sotmès per Ivan el Terrible el de Qasimov 1452-1687, originari d’una branca del de Kazan’ i annexat a Moscou després que forçaren la població a convertir-se a l’Església ortodoxa russa, i el de Crimea 1420 Aquests kanats…

La guerra de Crimea feu que la Gran Bretanya, França, Àustria i Prússia optessin per mantenir els límits de l’Imperi Otomà i els drets dels seus habitants cristians abril del 1854 Al juny següent, Prússia es retirà de la conferència, per tal de no topar amb Rússia Les altres potències no assoliren del tsar la pau a Crimea, i això feu que hom dissolgués la conferència

Entre els seus membres es destacaren P'otr Dmitrevič Gorčakov 1790-1868, general moscovita que participà en la campanya contra Napoleó 1812-13, en la guerra contra Turquia 1829 i en la de Crimea el seu germà Mikhail Dmitrevič Gorčakov 1793-1861, príncep i general, que reprimí la revolta de Polònia 1830-31 i fou cap d’estat major durant la repressió de la revolució hongaresa 1849, dirigí l’exèrcit rus a Crimea 1855, i fou nomenat lloctinent general de Polònia 1856, i llur cosí Aleksandr Mikhajlovič Gorčakov 1798-1883, príncep i diplomàtic, que fou ministre d’afers estrangers des del 1856 i…

Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea

Àustria cedí a Turquia Belgrad i els territoris de Bòsnia, Sèrbia i Valàquia Rússia abandonà les seves conquestes a Moldàvia i a Crimea, renuncià a les pretensions d’una sortida lliure a la Mediterrània i es comprometé a desmantellar la plaça d’Azov

En el curs de la guerra de Crimea dirigí la fortificació i la defensa de Sebastòpol 1854-55 Intervingué també en la guerra russoturca de 1877-78, on aconseguí la capitulació de Pleven, que decidí el desenllaç del conflicte a favor de Rússia

Durant les campanyes napoleòniques actuà d’ajudant de camp del duc de Wellington, i posteriorment de diplomàtic a París 1815-18, Verona 1822, Madrid 1823 i Peterburg 1826 En entrar la Gran Bretanya 1854 en la guerra de Crimea 1853-56, comandà les forces britàniques

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea