Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
cristià novell
Història
Religió
Nom amb què, a la península Ibèrica, i des de la fi de l’edat mitjana, solien ésser designats els jueus i els musulmans que es convertien al catolicisme (convers).
Als Països Catalans, la conversió en massa de jueus es produí en diverses etapes, especialment després dels assalts als calls el 1391, i a conseqüència de les predicacions de Vicent Ferrer 1413-14 i la dels musulmans, a partir de diverses disposicions del regnat de Carles V, que els obligaven a triar entre el baptisme i l’exili Molts dels qui es batejaren continuaren practicant clandestinament llur religió anterior judaïtzant, morisc, i foren objecte de persecució pel Sant Ofici Al País Valencià, en especial, el problema dels musulmans cristianitzats per força tingué repercussions polítiques…
cristià de natura
Història
Religió
Nom amb què, als Països Catalans, i des de la fi de l’edat mitjana, eren designats aquells que no tenien ascendents jueus ni musulmans.
Cristià IX de Dinamarca

Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Cristià IV de Dinamarca

Cristià IV. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1588-1648).
Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund
Cristià III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1534-59).
Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa
Cristià X de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1912-47) i d’Islàndia (1912-44).
Succeí el seu pare, Frederic VIII La neutralitat danesa a la Primera Guerra Mundial li valgué el Slesvig septentrional El 1918 Islàndia aconseguí l’autonomia, i el 1944 fou proclamada república L’any 1940 es resistí a la invasió alemanya i es considerà presoner fins al 9 de maig de 1945, que restablí el règim democràtic
Cristià VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1766-1808).
Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI
Cristià V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1670-99).
Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes
Cristià II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca, de Noruega (1515-23) i de Suècia (1520-23).
Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida, casada 1469 amb…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina