Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
conferència de Dresden
Història
Congrés dels estats alemanys celebrat a Dresden del desembre del 1850 al maig del 1851, convocat per Àustria i Prússia, a fi de reorganitzar la Confederació Germànica després de la revolució del 1848.
La negativa de Prússia a l’entrada d’Àustria al Zollverein i el retorn a l’estatut del 1815 significà la fallida de la política del príncep austríac Schwarzenberg
August III de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August II de Saxònia, 1733-63) i rei de Polònia (1733-63).
Fill d’August II de Polònia Obtingué la corona en lluita contra Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV, que havia estat elegit a la mort d’August II Nasqué així, per l’oposició de França, la guerra de successió polonesa Deixà el govern a les mans del primer ministre Brühl la seva passivitat reduí el regne a una província russa
Frederic August I de Saxònia
Història
Elector (Frederic August III de Saxònia, 1763-1806) i primer rei de Saxònia (1806-27).
Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron
Frederic August III de Saxònia
Història
Darrer rei de Saxònia (1904-18).
Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron
Nikolaus Ludwig Zinzendorf
Història
Reformador alemany, comte de Zinzendorf.
Educat a Halle, centre del pietisme, i a Wittemberg 1717-19, per pressions familiars es dedicà a la vida pública Acollí els germans bohemis a la seva propietat de Herrnhut Berthelsdorf el 1727, i, després de renunciar als seus càrrecs, s’installà a la seva proximitat Berthelsdorf i procurà de portar-los cap al pietisme , on creia que podien unir-se totes les confessions cristianes Davant les dificultats, optà per ordenar-se de pastor Perseguit pels luterans ortodoxos, que aconseguiren el seu exili 1736, fou ordenat de bisbe 1737, i visità les Antilles i Pennsilvània, on organitzà els germans…
Maria Josefa Amàlia de Saxònia
Història
Reina d’Espanya.
Filla del príncep reial Maximilià de Saxònia i de Carolina de Parma Tercera muller de Ferran VII d’Espanya 1819, visqué completament apartada de la política i de l’ambient de la cort, i es dedicà a fer obres benèfiques No tingué fills
Maria Amàlia de Saxònia
Història
Reina de Nàpols i Sicília i d’Espanya.
Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política
August II de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August I de Saxònia, 1694-1733) i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia
August I de Saxònia
Història
Elector de Saxònia (1553-86).
Bé que era protestant, amb la seva actitud conciliadora contribuí poderosament a l’acord de la pau d’Augsburg 1555 Contribuí també a establir la fórmula de concòrdia entre els protestants el 1580
Hans Guido von Bülow
Història
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor alemany, baró de Bülow.
El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt