Resultats de la cerca

Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort

El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II

Fou l’autor principal del National Covenant 1638 covenant i actuà d’enllaç entre el parlament anglès i l’escocès durant la guerra civil anglesa El 1651 fou comissionat per a administrar justícia a Escòcia Després de la restauració monàrquica fou executat

Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Feble de caràcter i de salut, deixà el govern a les mans de diferents privats Moray, Marton, Lennox, que no impediren les lluites entre les diverses faccions de la noblesa El 1582 fou raptat pel partit protestant, però fou alliberat l’any següent El 1585, amb l’ajut d’ Elisabet I d’Anglaterra , tingué un èxit relatiu en la lluita contra el faccionalisme i les prerrogatives dels barons escocesos Vacillant en la polèmica entre catòlics i protestants i temorós de perdre l’ajut d’Elisabet i l’oportunitat de regnar a Anglaterra en morir aquesta, no feu res per a salvar la vida de la seva mare, que…

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Comte de Morton Canceller 1563, estigué implicat en els assassinats de Rizzio 1566 i de lord Darnley 1567 i obligà Maria I d’Escòcia a abdicar en el seu fill Jaume VI Regent durant la minoritat d’aquest 1572-80, fou acusat de complicitat en l’assassinat de Darnley i fou jutjat i ajusticiat

Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Féu costat posteriorment a Carles II d’Anglaterra, i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat

Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Posteriorment féu costat a Carles II d’Anglaterra i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat

Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat