Resultats de la cerca

Passà als Fluvià, als Carpi i als Fortuny

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706 En l’assemblea de braços de Barcelona 1713 es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria Durant el setge borbònic de Barcelona 1713-14 dirigí, com a capità de la coronela, la companyia d’argenters Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena L’emperador Carles VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà 1717, que fou reconegut per Felip V l’any 1726

Comprenia l’Alt Empordà excepte Vilaür, Sant Mori i Saus, la Garrotxa excepte Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ridaura, la Vall de Bianya i Beget i les terres de Banyoles, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls El 1304 la vegueria de Besalú d’aleshores comprenia també la zona d’Olot i Beget que passaren a la vegueria de Camprodon i Costoja que passà posteriorment a la sotsvegueria del Vallespir no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, Pontós, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilabertran, que constituïen el…

D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…