Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Cervera El 1762 ingressà com a alferes en el segon regiment de la Companyia de Voluntaris de Catalunya El 1767, amb el seu regiment, embarcà cap a Mèxic i l’any següent fou destinat a Sonora Sota les ordres de Gaspar Portolà, participà, al capdavant de vint-i-cinc homes del seu regiment, en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco un any més tard escriví Expedición a la Bahía de San Francisco en 1770 El mateix Portolà li confià el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que exercí fins el 1774…

Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són…

Comandant general de Catalunya i Aragó 1835, dirigí aquell any agost-novembre l’anomenada expedició de Guergué , que tenia com a objectiu de reforçar l’acció de les indisciplinades partides catalanes, organitzar-les militarment i provocar un aixecament general aprofitant la reacció davant la crema de covents juliol Amb una divisió de 2 500 infants i 100 cavalls, entrà a Catalunya per la Ribagorça acrescuda l’expedició amb forces catalanes, marxà des de la Conca de Tremp fins a Guissona Davant les dificultats tornà, però en no poder travessar el Cinca s’endinsà de nou a Catalunya…

Oncle del també del guerriller carlí  Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de…

En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462 treballà —amb…

A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…