Resultats de la cerca

Els comtes de Holstein lluitaren contra els saxons, els vendes i els eslaus, colonitzaren Slesvig i entraren, per aquest fet, en conflicte amb els darrers La família, amb les seves diferents línies, governà el comtat gairebé quatre segles El representant més destacat fou Gerard III de Holstein-Rendsburg dit el Gran mort el 1340 El 1326 aquest obtingué del rei Valdemar IV de Dinamarca els ducats de Slesvig i Jutlàndia, que eren feus danesos En morir sense fills Adolf VIII de Holstein el 1459, el comtat de Holstein i el ducat de Slesvig…

De la casa ducal de Slesvig-Holstein sortiren diferents línies ducals, pel costum dels reis danesos de dividir el territori en ducats a favor de germans La línia de Holstein-Gottorp fou formada el 1544 pel duc Adolf I de Holstein-Gottorp mort el 1586, germà del rei Cristià III El seu net el duc Frederic III de Holstein-Gottorp mort el 1659 es declarà independent de Dinamarca i sobirà i fou besavi dels germans el príncep Adolf Frederic de Holstein-Gottorp que el 1751 esdevingué rei Adolf Frederic II de Suècia i originà la…

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos

Des del 1544 fou residència dels ducs de Slesvig-Holstein-Gottorp ducat de Slesvig-Holstein

El 1110 els comtes de Schaumburg reberen el comtat de Holstein, i el 1290, a la mort del comte Gerard I de Holstein-Itzehoe, el comtat de Holstein passà al fill gran i el de Schaumburg, al segon Per qüestions d’herència es dividí en els comtats de Schaumburg-Pinneberg, Schaumburg-Bückeburg i Schaumburg-Gehmen Aquest darrer reuní els altres dos, però a la mort de l’últim comte 1640 fou desmembrat i repartit entre l’elector de Hannover, el landgravi de Hessen-Kassel i el comte de Lippe-Alverdissen Aquest darrer el convertí en comtat de Schaumburg-Lippe

Al principi fou un comtat que depengué del ducat de Saxònia fins que se n'alliberà i els descendents del comte Elimar es convertiren en prínceps de l’Imperi 1180 Un d’aquests, Cristià VIII, fou elegit rei de Dinamarca 1448 i, després, de Noruega 1450 i de Suècia 1457 i passà a ésser duc de Slesvig i comte de Holstein el 1460 El 1454 havia cedit Oldenburg al seu germà Gerard 1430-1500, el descendent del qual, Antoni I 1526-73, s’adherí a la Reforma i, gràcies a una política d’estricta neutralitat, preservà els seus dominis i els permeté de desenvolupar-se econòmicament Mort sense…

Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702

Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica

Fou ambaixador a Bucarest 1888-93 i a Roma 1893 Guillem II el nomenà secretari d’estat dels afers estrangers 1897, i posteriorment canceller de l’Imperi 1900-09 Mantingué una política exterior favorable a l’orientació de l’emperador davant l’Entente Cordiale 1904 Fou partidari d’assolir una marina de guerra potent per garantir l’expansió comercial alemanya S'enfrontà amb l’oposició de la socialdemocràcia i hagué de cercar el suport dels conservadors, els catòlics del centre i els liberalnacionals El 1907, després d’haver dissolt el Reichstag, formà l’anomenat bloc Bülow , d’una estabilitat…