Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ducat de Saxònia-Marksuhl
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1662, a favor de Joan Jordi I (mort el 1686), fill tercer del duc Guillem I de Saxònia-Weimar.
Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar
Carles II Guillem Ferran de Brunsvic
Història
Duc de Brunsvic (1780-1806).
Nebot del rei Frederic II de Prússia Féu de general al servei de Prússia i fou comandant en cap dels exèrcits austroprussians que envaïren 1792-94 França durant la Revolució Francesa Després de publicar un manifest manifest de Brunsvic , envaí la Xampanya, però es retirà després de Valmy 1792 El 1806 fou vençut per les forces napoleòniques a Jena i morí d’una ferida rebuda a la batalla d'Auerstedt
Michel Ney

Michel Ney (1805) en un oli de François Gérard
Història
Militar
Militar francès.
Duc d’Elchingen i príncep de Moscova Mariscal des del 1804, participà en les batalles de Jena 1806 i de Friedland 1807 El 1808 fou enviat a la península Ibèrica, on actuà a Galícia, a Astúries i, després, a Portugal 1810 Després de participar en la campanya de Rússia 1812, aconsellà l’abdicació a Napoleó i passà a collaborar amb els Borbó, però s’uní de nou a Napoleó durant els Cent Dies, i després de Waterloo 1815 fou detingut i executat
Frederic Guillem III de Prússia
Història
Rei de Prússia (1797-1840).
Succeí el seu pare, Frederic Guillem II Servà la neutralitat mantinguda amb França des del 1795, fins que hagué d’atacar-la pressionat per l’exèrcit 1806 derrotat a Jena, Auerstedt i Friedland, signà la pau de Tilsit 1807, que li reduí força el regne El 1813 s’uní a la coalició contra Napoleó, i el congrés de Viena li restituí amb escreix els estats perduts 1815 Restaurà l’economia i les llibertats, però suspengué les reformes socials empreses del 1807 al 1813
Joachim Murat
Història
Militar
Mariscal francès.
Intervingué en les campanyes napoleòniques, especialment a Austerlitz i a Jena, i fou el braç executor de la política espanyola de Napoleó, que li oferí la corona de Nàpols 1801-15 Havent dirigit la retirada en la campanya de Rússia, pensà de pactar amb els aliats i rompre amb Napoleó, però no hi reeixí, cosa que l’obligà a sostenir-lo durant la guerra dels Cent Dies En un intent per recobrar els seus dominis amb un exèrcit reduït, fou capturat a Calàbria i afusellat
ducat de Saxònia-Weimar
Història
Estat independent alemany, creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Guillem I (mort el 1573), fill petit de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia
Jean-Isidore Harispe
Història
Militar
Militar francès d’origen basc.
Comte d’Harispe, lluità a Jena a favor de Napoleó i hi fou ferit 1805 Ascendit a general, lluità al País Valencià amb les tropes napoleòniques participà en el segon setge de València 1810 poc temps després prengué Morella i derrotà el general O'Donoju Pel novembre del 1811 ocupà Paterna i contribuí a encerclar València amb la seva divisió tercer setge, 1811-12 En retirar-se les tropes de Napoleó, fou ferit a la batalla de Tolosa, al Llenguadoc 1814 Fou diputat per Maule Zuberoa el 1830 i par de França i ascendí a mariscal de camp el 1851
Carles August I de Saxònia-Weimar-Eisenach
Història
Gran duc de Saxònia-Weimar-Eisenach, fill del duc Ernest August II i d’Anna Amàlia de Brunsvic, regent del ducat a la mort del duc (1758).
Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i de Jeroni Bonaparte amb…
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del rei Josep…