Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Johannes Fastenrath
Johannes Fastenrath
© Fototeca.cat
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista alemany.
Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes catalans d’avui’, 1890…
Balthazar Johannes Vorster
Història
Política
Polític sud-africà.
Durant la Segona Guerra Mundial milità en l’oposició, partidària de l’Eix Diputat del partit nacionalista 1953, fou ministre de justícia 1961-66 i de policia 1966 Braç dret de Hendrik Frensch Verwoerd , el 1966 el succeí com a cap del partit i primer ministre i en continuà la política d' apartheid En les eleccions de l’any 1977 el seu partit assolí una gran majoria al parlament, en bona mesura per l’aïllament internacional del país El 1978 dimití i fou succeït per Pieter WBotha tanmateix, fou elegit president de la república, però hagué de dimitir el 1979, arran d’un escàndol governamental
Erwin Johannes Rommel

Erwin Rommel (11-05-1943)
Història
Militar
Militar alemany.
En la Primera Guerra Mundial aconseguí la creu de ferro 1915 Després estudià a la universitat, simpatitzà amb les SA i reingressà a l’exèrcit 1933 i participà en la direcció dels moviments de joventut nazis Durant la Segona Guerra Mundial es destacà en la campanya de França al capdavant de la Setena Divisió Blindada 1940, que li comportà el comandament de les tropes de l' Afrikakorps 1941, amb les quals assolí importants victòries que feren que Hitler el promogués a mariscal de camp el 1942 fins que, aquest mateix any, topà amb Montgomery a El-'Alamein , on s’inicià la fi del domini alemany…
Johannes Caspar Thurriegel
Història
Aventurer bavarès.
Per encàrrec del govern espanyol, reclutà 6 000 colons alemanys, amb els quals Pablo Olavide inicià el seu projecte de repoblació de Sierra Morena 1767 De temperament intrigant i mancat d’escrúpols, els seus negocis tèrbols provocaren el seu empresonament al presidi de Pamplona, on sembla que morí
Johannes van der Bosch
Història
Polític neerlandès.
Governador general de les Índies neerlandeses 1830-33, aplicà un sistema de conreu que reservava la cinquena part de les terres i de les jornades de treball per al govern, sistema abolit el 1877 Fou ministre de colònies 1834-39
Stephanus Johannes Paulus Kruger
Història
General bòer.
Cap de l’exèrcit i president de la república del Transvaal, dirigí la guerra dels bòers S'exilià a Europa, però no obtingué cap ajut governamental, malgrat la simpatia general per la causa dels bòers
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de les Nuevas…
catalanística
Història
Conjunt d’aportacions a la catalanística feta per estudiosos no catalans.
Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al s XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als s XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels s XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels s XV-XVIII, d’Aragó…