Resultats de la cerca

La investigació contemporània s’ha preocupat, sobretot, dels problemes de l’origen i de la formació del poble llatí —segons els documents obtinguts a les excavacions—, que es demostra parallela a la de Roma, d’on procedeixen una part de les troballes, mentre que les altres han estat descobertes especialment als monts Albans Grottaferrata, Marino, Rocca di Papa o a la part meridional del territori Anzio, Satricum Hi dominen les tradicions dels grups de les cultures de les urnes, de la de Villanova i de la dels sepulcres de fossa Han estat identificades quatre etapes, des del segle X aC segons…

També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…

Aquestes mercaderies eren desembarcades, una vegada l’any, a diverses ciutats de l’Amèrica Llatina, en ocasió de llurs fires

Membres de la lliga llatina, foren sotmesos a Roma s IV aC Hom no en coneix gairebé res, fora que eren governats per dos meddices

Exercí de professor de filosofia grega i llatina al Collège de France És autor de Traité des Beaux Arts réduits à un seul principe 1746

Traduí al llatí i comentà parcialment el Timeu de Plató Fins al segle XII fou una de les fonts més importants de les doctrines platòniques en la tradició llatina

Dirigí les operacions contra Frederic III de Sicília, que culminaren amb la conquesta de Messina 1356 i amb l’entrada dels reis de Nàpols El favoritisme de Caterina II de Valois, emperadriu llatina d’Orient, féu que la família Acciaiuoli s’establís a Morea

Hom parla sobretot d' edat d’or referint-se a l’època millor d’una cultura, i d' edat d’argent designant l’època d’una cultura no tant brillant com l’edat d’or per exemple, en la literatura llatina, les èpoques d’August i de Neró, respectivament

La capital dels faliscs era Falerii Veteres Poble de raça itàlica, parlava un dialecte llatí influït per l’etrusc i tenia una cultura influïda per la llatina i l’etrusca Formà part de l’amfictionia etrusca i lluità contra Roma, fins que hi establí una aliança, que durà del 343 al 339 aC

El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica