Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Llorenç
Història
Diaca romà, potser d’ascendència hispànica.
Fou martiritzat sota Valerià, probablement decapitat, com el papa Sixt II, de qui era diaca Però, segons una tradició llegendària, ja coneguda per sant Ambròs, Prudenci i d’altres, morí cremat en unes graelles Molt popular a Roma, Constantí li bastí un oratori al Campo Verano, a la via Tiburtina, convertit en basílica al segle VI L’actual San Lorenzo fuori le Mura, una de les set principals basíliques de Roma, és la unió segle XIII de l’antiga església amb una de dedicada a la Mare de Déu Transformada als segles XV i XVII, fou restaurada els anys 1864-70 Als Països Catalans, les…
Llorenç Calmell
Història
Jove bruixot, que pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.
Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats
Llorenç Delcasso
Història
Política
Membre de la Convenció i del Consell dels Cinc-cents com a diputat dels Pirineus Orientals.
Havia estat rector de Montlluís Pel maig del 1794 s’adreçà al Comitè de Salvació Pública demanant l’annexió de Catalunya coincidint amb una memòria del general Dugommier en el mateix sentit, cosa que creia factible per l’antagonisme entre catalans i castellans recomanava d’afalagar-los utilitzant el català i amb el record de les lluites dels avantpassats per la llibertat
Joan Llorenç
Història
Ideòleg i promotor de la Germania a València.
Paraire d’ofici Instruït sabia de llegir i d’escriure i bon orador, propugnà, ja de gran, la presa de consciència de la força social del poble dels artistes, és a dir, notaris, mercaders, apotecaris i cirurgians, i dels menestrals com a estament —la futura burgesia— i com a element polític, capaç i amb drets de participar com a tal en el govern municipal al costat de les classes privilegiades, que fins aleshores, al Regne de València, l’havien monopolitzat Inspirat, sembla, en el Dotzè del cristià , d’Eiximenis, pretenia d’implantar a València un règim d’autonomia similar al d’algunes…
Llorenç Passoles
Història
Escudeller.
Documentat a Barcelona entre el 1662 i el 1682 en els treballs de rajoleria de la Casa de Convalescència, la continuació dels quals, fins el 1685, anà a càrrec del seu propparent Pau Passoles És un dels conjunts de composicions més importants dels que a Catalunya són conservats al seu lloc els deu plafons dedicats a la Vida de Sant Pau , formen la sèrie més nombrosa Així i tot són remarcables el frontal i el sòl de la capella, com també els arrimadors de l’escala amb profusió de gerros, fullatge i ocells, alternant-se amb els balustres, pilastres i frisos figurats Hom coneix com a seus també…
Llorenç Galmés i Sansó
Història
Republicà.
Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor
Llorenç Bisbal i Barceló
Història
Política
Dirigent obrerista, sabater d’ofici.
De formació autodidàctica —fou analfabet fins a 19 anys—, les predicacions d’Antoni Quejido i de Pablo Iglesias el convertiren en un dels dirigents del socialisme mallorquí, fundador de la UGT de les Balears i promotor del partit socialista Fou el redactor més assidu del setmanari El Obrero Balear 1901-36 Del 1917 al 1922 fou regidor de Palma i organitzà l’abastament de la ciutat De nou regidor 1931, es preocupà del problema de l’atur forçós Fou president de la Federació Socialista Balear i vocal del comitè nacional del Partido Socialista Obrero Español
Llorenç Lafuente i Vanrell
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
El 1905 fou un dels promotors de l’Ateneu de Maó, del qual fou secretari Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Autor de dues novelles en castellà i d’una Geografía e historia de Menorca 1907 Collaborador de la “Revista de Menorca” i del diari “El Bien Público”, en el qual dirigí el “Full menorquí”, secció quinzenal dedicada a literatura i folklore menorquins Autor de poesies en castellà i català dialectal Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i…
Llorenç Arguimbau i Mercadal
Història
Militar
Militar.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general
Maximilià Thous i Llorenç
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Fill de Maximilià Thous i Orts Estudià magisteri i fou membre de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes 1927-30, centre de la renovació literària que es produí al País Valencià durant aquests anys Com a tal, promogué i participà en les Taules de Poesia que la revista organitzava exposicions itinerants de manuscrits poètics i collaborà en la introducció i difusió de l’avantguarda amb poemes dispersos com Jazz-band A més, collaborà a Avant i a altres periòdics Dirigent del Centre d’Actuació Valencianista 1934, fou després membre…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina