Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
hoplita
Història
Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants: escut, cuirassa de metall o de cuir revestit amb metall, elm, llança, espasa i gamberes.
Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible
falange
Història
Formació de combat de la infanteria grega.
A Macedònia, fou constituïda per Arquelau i Filip II, que li donaren la seva estructura tradicional, amb setze rengleres d’homes armats de llargues llances Alexandre el Gran la féu més lleugera i mòbil i la reduí a vuit files, les anteriors de les quals portaven la llança horitzontal, mentre que les posteriors la recolzaven al muscle dels homes de davant La seva compacitat la féu invencible en terreny pla, però sucumbí davant les legions romanes a Pidna 168 aC a causa del terreny accidentat
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de…
billeta
Història
Militar
Barra de ferro, procedent de les llances de caçar, situada transversalment, fixa o mòbil, al ferro de determinades llances de combat.
rastell
Història
En els castells medievals, reixa mòbil, que podia pujar i baixar, que protegia la porta i permetia l’accés al recinte interior o plaça d’armes.
Història de Catalunya
Història
Historiografia catalana
Obra en tres volums escrita per Ferran Soldevila i publicada per l’editorial Alpha en 1934-35.
Constitueix l’obra més emblemàtica de l’autor i pot ser considerada un veritable símbol de la represa nacional contemporània No en va el mateix Soldevila volgué que hi figurés el lema Fer de Catalunya un poble normal , veritable mòbil rector del seu pensament historiogràfic i polític L’obra, encarregada pel polític i mecenes Francesc Cambó cap a la fi del 1928, fou un gran èxit editorial i provocà un impacte molt profund en el si de la intellectualitat catalana Una de les claus de l’èxit fou que Soldevila defugí la intenció camboniana de realitzar una obra obertament doctrinària i…
,
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…