Resultats de la cerca

Rebé de l’emperador l’encàrrec de dirigir la burocràcia imperial libertus ab epistulis , i també fou enviat a Britània 43 dC per aplacar la rebellió dels soldats Desféu la conjuració de Messalina 48 dC Odiat d’Agripina, mort Claudi, hagué de suïcidar-se

El 1374 era oïdor de la Generalitat de Catalunya Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, Francesc de B El “Corbatxo” de Giovanni Boccaccio traduït en català per Nacís Franch segle XIV Mallorca, Edicions de l’Obra del Diccionari, …

Secundà el seu pare Narcís Goixat El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat 1485 i condemnat a la sentència de Guadalupe 1486 Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició 1487 El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència

Autor d’un Memorial en favor de la ordenación hecha por la ciudad de Barcelona 1620 sobre els forasters, escrit primer en català però obligat després a traduir-lo ell mateix al castellà, fet del qual es lamenta, i De la potestat secular en los eclesiàstics per la econòmica i política 1646, que fou prohibit, ambdós interessants pels comentaris sociogràfics i l’actitud més o menys franca sobre qüestions d’actualitat amb tendència vindicativa

Era carnisser a Cassà de la Selva quan participà a l’aixecament de 1822-23 Des de la primavera del 1827 fou un dels principals caps de la guerra dels malcontents al corregiment de Girona en una proclama del 1827 denuncià la complicitat de l’alt clergat i del consell d’estat en la rebellió Morí afusellat

Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres Durant la guerra del Francès fou secretari de la junta de defensa de Figueres i comandà l’anomenada Companyia d’Almogàvers, creada el 1810 per la Junta Superior del Principat, i més tard, el regiment d’infanteria dels Lleials Manresans

Germà d’Enric Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la Revista Jurídica de Cataluña , on escriví estudis especialitzats de dret català Fou un dels promotors i president de l’Acció Social Popular de Gabriel Palau Es pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensà les unions professionals per oficis Com a catòlic independent, fou elegit regidor per Barcelona 1903 i diputat a corts per Girona 1920 i 1923 Entre altres obres, publicà La ley del progreso 1895, Por los sindicatos obreros 1911, Sindicats i Unions professionals 1912, etc

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal