Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Eusebi Pascual i Casas
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Advocat El 1866 fundà a Barcelona el periòdic obrerista La Asociación i el 1867 es traslladà a Madrid Membre del partit republicà federal, fou diputat a corts 1871, 1873 Després de la Restauració s’afilià al Partido Posibilista de Castelar i fundà a Barcelona el diari La Publicidad 1878 Conreà la poesia catalana, i composicions seves —una oda a Barcelona i un poema èpic sobre la conquesta de Mallorca— foren recollides als volums Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns El 1863 fou mantenidor i secretari dels Jocs Florals de Barcelona
Pasqual Testor i Pascual
Història
Polític.
Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…
Francesc Sanchis i Pascual
Història
Polític.
Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan República Socia 1931 El 1931 fou elegit diputat de les corts constituents pel PSOE
Pere Pascual i Morey
Història
Polític.
Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València
Cristòfor Pascual i Genís
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Liberal, prengué part en l’aixecament contra Espartero 1843 i durant el moviment progressista contra González Bravo 1854 fou elegit primer síndic de l’ajuntament de València Formà part de la junta revolucionària 1868, que contribuí a dissoldre, i fou vicepresident de la diputació provincial, diputat a les corts constituents 1869, senador 1871 i, després de la Restauració, cap del partit radical a València Advocat 1845, fou fiscal del Tribunal Suprem 1870, i degà del Collegi d’Advocats 1869, 1879 i 1881 Collaborà en diverses revistes literàries 1845-54, amb poemes en castellà Presidí l’Ateneu…
Ventura Pascual i Beltran
Història
Erudit.
Collaborà a Archivo de arte valenciano , Las Provincias , Diario de Valencia , Boletín de la Real Academia de la Historia i El Obrero Setabense Publicà Curiosidades setabenses 1924-25, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva 1925, Játiva biográfica 1931 i El valenciano en las escuelas y en la vida social 1918
Joaquim Balcells i Pascual
Història
Científic.
En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico
Àlvar Pascual-Leone i Forner
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la seva joventut…
baronia de Tamarit
Història
Títol concedit el 1767 al regidor de València Josep Vicent Ramon i Cascajares, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto
Amado Nervo
Història
Literatura
Poeta i diplomàtic mexicà.
Professor de literatura, ingressà a la carrera diplomàtica Influït pel Romanticisme de Bécquer, per Campoamor i pels simbolistes francesos, escriví novelles El bachiller , 1895 Pascual Aguileras, El domador de almas , etc, i poesies, recollides a Perlas Negras 1898, Místicas, Poemas 1901, Lira heroica 1902, Serenidad 1914, etc