Resultats de la cerca

Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República

Participà en la guerra russojaponesa 1904-05 com a general i en la Primera Guerra Mundial comandant el primer exèrcit Derrotat per Hindenburg als llacs Mazurians 1914, fou destituït No acceptà de formar part de l’exèrcit bolxevic i fou afusellat

Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds

Cursà medicina a França, però fou expulsat del país per les seves activitats polítiques Refugiat a Anglaterra, conegué Karl Marx, del qual esdevingué gendre Marx l’envià a Espanya, on intentà de fundar una secció marxista de la Primera Internacional, destinada a contrarestar la influència bakuninista Acollit per Pablo Iglesias a Madrid, juntament amb ell fomentà el moviment socialista espanyol Tornà a França 1882, i amb Guesdes fundà el Partit Obrer Gran expositor de les doctrines marxistes, escriví Le Socialisme et la conquête des pouvoirs publics 1899 i Le déterminisme économique de KMarx…

Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia de Ciències…

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Estudiant de medicina, es traslladà a Anglaterra, on començà també la carrera d’escriptor polític, i es féu maçó 1774 ja doctorat 1775, tornà a França Metge de la guàrdia de cos del comte d’Artois 1777, el caire escandalós dels seus escrits li féu perdre el càrrec 1783 Dedicat des d’aleshores a la propaganda política, el 1789 edità el “Publiciste Parisien” i l’"Ami du Peuple” El radicalisme polític de les idees que hom hi defensava i les crítiques a Necker, al rei i, més tard, a La Fayette li valgueren denúncies, empresonaments i exilis Identificat amb les necessitats i les aspiracions del…

Participà en la guerra contra Àustria 1866 i en la guerra Francoprussiana 1870-71, i serví en l’alt estat major a les ordres de Von Moltke Ascendit a general, durant la Primera Guerra Mundial 1914-18 derrotà els russos a Tannenberg 1914 i als llacs Masurians 1915, victòries que li proporcionaren un gran prestigi El 1916 substituí el general VFalkenhayn com a comandant en cap de les forces alemanyes, quan els exèrcits imperials estaven aturats en tots els fronts Hindenburg no aconseguí d’invertir la situació, però evità una desbandada i el seu prestigi restà intacte després de l’armistici Es…