Resultats de la cerca

S’inicià en la política de les Joventuts del BOC, des d’on passà al POUM durant la guerra civil de 1936-39 combaté en l’exèrcit popular Després d’alguns anys de captivitat, el 1945 ingressà en el clandestí Moviment Socialista de Catalunya i n’organitzà el Front Pagès Cofundador i dirigent de la Unió de Pagesos 1974, fou elegit diputat socialista al Congrés per Tarragona el 1977 i el 1979, i senador per la mateixa circumscripció el 1982

Format a les universitats de Barcelona i de París Sorbona, desenvolupa la major part de la seva activitat a França Fou professor de la Sorbona i des del 1980 és catedràtic de la Universitat de Rennes Bretanya Ha fet aportacions en el camp de la musivària romana i medieval Els mosaics de paviment medievals a França tesi doctoral, 1978, Les mosaïques romaines et médiévales de la région Laietana 1978, Els mosaics de paviment medievals a Catalunya 1979 Té també treballs d’investigació referents a l’arquitectura o a la pintura La catedral romànica de Vic 1979, L’art preromànic a Catalunya 1980 i…

Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’…

Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854

Escrivà reial i notari de Ripoll 1804-07, també fou conegut simplement pels cognoms de Mas i Enric És autor de poesies i obres teatrals en castellà, la majoria perdudes, com un poema sobre la història de Manresa, i d’algunes traduccions Se’n conserva, però, el drama burgès  La heredera astuta o la más sutil currutaca  Barcelona ~1800, en alexandrins En català escriví la  Comèdia nova en dos actes de la resurrecció del canonge Molet , impresa possiblement a Manresa ~1800, amb trets sentimentalistes, encara que al servei d’una finalitat piadosa, la de divulgar un episodi miraculós suposadament…

Molt sovint els roders anaren a sou dels cacics polítics monàrquics Tingueren un renom especial el Gatet d’Otos Otos, Vall d’Albaida ~1819 - 1904, actiu 1847-52 a serra Morena, el Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida Agustí Granero i Sarrión Xella, Canal de Navarrés ~1868 - Anna, Canal de Navarrés 1904, dit el Xato de Xella , mort per la guàrdia civil Manuel Vidal, el Tort de Montaverner Gaietà Luna, Vicent Cuenca, Ramir Sanz Pep de la Tona actiu a les comarques de la Marina fins a la Primera República Vicent Taronger - Benaguasil, Camp de Túria 1920, dit el Roget…

Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví un diari personal que abraça el període 1597-1638 El text del diari, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis, bisbes i governadors, la climatologia de l’època, les processons i els actes protocollaris dels cònsols de…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…

Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…

Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…