Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Després d’estudiar a Salamanca i d’obtenir una canongia a Sevilla, passà a formar part de la inquisició de Toledo fins el 1543, que fou destinat al Consell d’Índies poc després anà a Nova Espanya com a visitador del virrei, inquisidor apostòlic i promulgador de les “lleis noves” contra els comenderos 1544-47 De tornada a Espanya, ocupà les cancelleries de Granada 1557 i Valladolid 1559 i la presidència del Consell d’Índies 1564 el rei li atorgà els bisbats d’Osma 1567 i Plasència 1578

Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana…

Proclamat a Sírmium per l’exèrcit a la mort de Claudi La seva obra militar fou doble, en primer lloc a Europa contra els vàndals i els alamans jutungs, que el venceren a Plasència Itàlia el 270 dC, la qual cosa l’obligà a fer construir l’anomenada muralla d’Aurelià , per a la defensa de Roma La victòria final romana fou gràcies a l’exèrcit d’Illíria Un cop pacificada aquesta part de l’Imperi hagué de lliurar batalla al regne de Palmira, on la reina Zenòbia s’havia alçat i havia proclamat emperador el seu fill El 272-273 prengué Palmira, féu presonera Zenòbia, i finalment destruí…

La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el…

Era constituït per sis regents, tres d’Espanya i tres d’italians, tots ells lletrats, i pel tresorer general de la corona d’Aragó Tenia jurisdicció sobre els regnes de Nàpols i de Sicília, l’estat de Milà i els presidis de Toscana i les relacions amb els estats veïns Assessorava el rei en problemes locals, nomenament de càrrecs, manteniment de tropes i forces navals, i actuà com a suprem tribunal d’apellació en el seu àmbit Fou un eficaç auxiliar del Consell d’Estat El 1707, durant la guerra de Successió, el Consell d’Itàlia borbònic passà a ocupar-se també dels afers de Sardenya en ésser…

Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII, Felip V i Lluís…

Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà a introduir a…

Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al s X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al s XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella, tingué, als…