Resultats de la cerca

Només és conegut per una citació de Polibi en la qual explica que fou sotmès per Anníbal quan, el 218 aC, emprengué l’expedició contra Roma i travessà el Pirineu D’aquesta referència, única, no és fàcil de deduir-ne la situació exacta La majoria dels autors relacionen el nom amb l’actual dels aranesos

Membre adoptiu de la família Cornèlia Rebé de Polibi una educació hellenística, però seguí la carrera militar i es distingí a Pidna 168, a Hispània 151 i a l’Àfrica, on es captà l’amistat de Masinissa, rei dels númides Abandonà el partit dels Escipions per entrar en relació amb la fracció rival de Cató el Vell , gràcies al qual obtingué el consolat 147 Durant la tercera guerra púnica destruí Cartago 146 i organitzà la província romana del Nord d’Àfrica Nomenat cònsol de nou 134, fou enviat a Hispània, on arrasà completament la ciutat de Numància, fet que li permeté de pacificar…

Els ausetans són sovint citats pel autors clàssics Polibi, Livi al primer moment de la conquesta romana 218-217 aC, els quals descriuen la resistència oposada als romans i la política d’oscillació entre l’aliança dels romans i dels cartaginesos Es conegut el nom d’un dels capitosts ausentans, Amusic, partidari dels cartaginesos, el qual hagué de fugir davant el triomf romà Aquestes fonts escrites, però, no permeten de siutar-ne els límits exactes ni gaire aproximats El nom es troba a l’epígraf de les monedes ibèriques de la seca d' Auscescen o Ausesken que cal interpretar com a…

Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga

Quan Publi Corneli Escipió prengué Cartago Nova, tornà a Edecó la dona i els fills que els cartaginesos tenien com a ostatges, seguint la política d’atracció dels caps indígenes

Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica…

La situació exacta és desconeguda La majoria dels autors relacionen aquest poble amb Andorra