Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
baronia de Prado Hermoso
Història
Títol concedit el 1849 al doctor en dret civil i professor de l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación Joan de Clarós i de Ferran (mort a Barcelona el 1871), net del brigadier Joan Clarós i Preses. El títol roman encara en mans dels descendents de la família Claròs, essent els darrers barons Carlos Neuenschwander i de Clarós i Domingo Neuenschwander de Clarós i Chassot.
Jacinto do Prado Coelho
Història
Erudit i crític literari portuguès.
És autor de A Educação do Sentimento Poético 1944, Problemática da História Literária 1961, etc, i director del Diccionário das Literaturas Portuguesa, Galega e Brasileira 1968-69 Ha estudiat Fernando Pessoa, ha dirigit l’edició de les obres completes de Teixeira de Pascoaes i de Camilo Castelo Branco i ha editat poetes preromàntics i romàntics portuguesos
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz

Antonio Ramon Ricardos, quadre de Francisco Goya que està al Museo del Prado de Madrid
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…
Viriat

La mort de Viriat, cap dels lusitans, oli de José de Madrazo (1807)
Museo Nacional del Prado
Història
Pastor i capitost lusità en la lluita contra la dominació romana.
Eludí la matança del pretor Galba 150 i el setge del pretor Vetili 147, el qual derrotà i occí en una emboscada a les muntanyes de Ronda 146 Utilitzant la tàctica de guerrilles, vencé repetides vegades els romans Malgrat ésser derrotat pel cònsol Fabi Màxim Emilià 145-144, continuà la lluita Signà un acord de pau amb el cònsol Servilià 140 i fou proclamat “amic del poble romà” El cònsol Cepió anullà el tractat i preparà un nou atac Viriat volgué pactar, però fou assassinat pels seus enviats, subornats pels romans
Francesc Crespí de Valldaura i de Borja
Literatura catalana
Història
Poeta.
Fill de Francesc Crespí de Valldaura senyor de Sumacàrcer, del castell de Penya-roja i de l’Alcúdia de Crespins i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja De la seva muller Juana Brizuela que li sobrevisqué fins el 1649 tingué nou fills, dels quals es destacaren el vicecanceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar Mercader El Prado de Valencia , 1600 i Bernat Català de…
,
Diego Angulo Iñíguez
Història
Art
Historiador de l’art.
Catedràtic de la Universitat de Madrid i director del Museo del Prado 1968 i de l’Instituto Diego Velázquez S'especialitzà en la pintura castellana, particularment dels s XVI i XVII sobre aquest tema sobresurten la seva obra Pintura del siglo XVI collecció “Ars Hispaniae”, Madrid 1955 i diverses monografies També dirigí l’obra Historia del Arte Hispanoamericano Barcelona 1945-56 Interessat per la cultura catalana, fou autor d’importants treballs a la revista Archivo Español de Arte , de la qual fou director El pintor gerundense Porta 1954, Durero y los pintores catalanes del…
Joan Clarós i Preses
Història
Militar
Militar.
Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la…
Gaspar Mercader i Carròs
Literatura catalana
Història
Escriptor.
Primer comte de Bunyol, fill de Gaspar Mercader i Mercader, participà activament en les diferents festes i actes socials de la noblesa valenciana de l’època Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 amb el sobrenom de Relámpago , i el 1593 en presidí algunes sessions a casa seva Hi presentà més de trenta composicions poètiques en castellà, la mateixa llengua que emprà en la dotzena de poemes que escriví per a les festes literàries valencianes dels anys 1592, 1600, 1602, 1606 i 1619 És autor de la novella pastoral en clau El prado de Valencia València 1600, que tracta de les…
,
Joan Anton Maragall i Noble
Economia
Història
Política
Art
Polític i marxant d’art.
Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de Sant Jordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia de San Fernando 1972,…
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició