Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’…
romà | romana
Història
En formar-se l’imperi d’Orient (s VI), nom donat als súbdits dels emperadors bizantins (els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’) com a substitució del mot hel·lè, de ressonàncies paganes.
Romà III
Història
Emperador d’Orient (1028-1034).
Descendent de Romà I, visqué dedicat als estudis fins a l’edat de seixanta anys Per voler de Constantí VIII, hagué d’esposar la seva filla Zoè i també succeir-lo en el tron 1028 Inexpert en política i en qüestions militars, fou derrotat a l’Àsia pels àrabs A Constantinoble, es convertí en un personatge impopular pel fet d’haver suscitat la qüestió dels imposts
Romà II
Història
Emperador d’Orient (959-63).
Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
saqueig de Roma
Història
Assalt i saqueig de la ciutat de Roma dut a terme el 6 de maig de 1527 per l’exèrcit imperial durant la guerra entre l’emperador Carles V i Francesc I de França pel predomini a Itàlia.
Carles III de Borbó, que comandava l’exèrcit imperial, aprofità les dificultats en què es trobaven els membres de la lliga de Cognac Francesc I, el papa, els estats italians El papa Climent VII, tot i la seva capitulació el 1526 a Hug de Montcada, havia persistit a ajudar la lliga, fet que decidí el conestable de Borbó, com a represàlia, a atacar Roma Morí, però, al primer assalt, i aquest fet provocà la venjança dels seus soldats el papa es refugià al castell Sant'Angelo, la seva guàrdia de suïssos fou exterminada i els soldats imperials es lliuraren a un saqueig implacable i…
Marxa sobre Roma
Història
Episodi de la conquesta del poder per Mussolini, a Itàlia.
Amb la simpatia tàcita de les forces armades, 40 000 camises negres convergiren, a partir del 27 d’octubre de 1922, sobre Roma El govern Facta presentà la dimissió, i Mussolini, que havia restat a Milà, arribà a Roma el dia 30, cridat per Víctor Manuel III per formar govern La marxa fou idea de D’Annunzio, i l’organitzà Italo Balbo i els altres quadrumvirs De Bono, De Vecchi i Bianchi
Romà IV Diògenes
Història
Emperador d’Orient (1068-71).
Fill de Constantí Diògenes, esposà l’emperadriu Eudòxia, vídua de Constantí X Combaté els turcs fins a Mesopotàmia 1068-69 i envià una flota en ajut de Bari 1070, assetjada pels normands En una nova expedició contra els turcs, fou traït, a Armènia, per Andrònic Ducas i fet presoner Mentrestant, a Constantinoble, Miquel VII —que havia allunyat del tron Eudòxia— envià tropes contra ell, quan ja havia obtingut l’alliberament Vençut, hagué d’abdicar i fou cegat
Romà Sol i Mestre
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Fou alcalde 1901 i president de la Diputació de Lleida 1919, diputat provincial per Balaguer 1913 1917-23 i degà del Collegi d’Advocats 1928 Membre del Consell Permanent de la Mancomunitat 1919-23, ocupà la presidència accidental de la Mancomunitat arran de la mort de Prat de la Riba El 1917 presidí l’assemblea de parlamentaris de Catalunya que formulà i aprovà el primer Estatut d’Autonomia Portà a terme una gran activitat com a conseller de cultura de la Mancomunitat 1919 Fou detingut i processat durant la Dictadura de Primo de Rivera President a Lleida de la Lliga Regionalista, fou elegit…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina