Resultats de la cerca

Fill gran del noble rossellonès Antoni de Ros i de Margarit Entrà en l’exèrcit francès el 1759, i essent ajudant de camp del príncep de Montbarey fou ferit a Grebenstein 1778 Caiguda la monarquia emigrà a Coblença i s’uní als Exèrcits dels Prínceps i després passà a Espanya, on amb el duc d’Honré fou corresponsal dels emigrats Artista de la topografia es destacà per l’elaboració del sumptuós manuscrit État militaire, eclésiastique et politique du Roussillon 1772, propietat de Pere Ponsich un altre manuscrit del mateix treball, fet el 1774, es conserva a la Bibliothèque Magasine, de París El…

Conseller de Perpinyà 1906, fomentà les cooperatives agrícoles i la construcció de cases barates Diputat 1936-61, es distingí durant la Resistència i fou deportat Després de la guerra esdevingué sotssecretari d’estat de comerç i d’indústria President de la Fédération Française des Stations Uvales et des Jus de Fruits des de la seva creació 1936, ha impulsat la fabricació de sucs de fruita al país

Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de SantEsteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita…

Primogènit de Carles Martell, el qual li assignà Austràsia, Alamània i Turíngia Actuà conjuntament amb el seu germà Pipí contra les revoltes de Grifó, dels ducs d’Aquitània, d’Alamània i de Baviera, i en el restabliment del rei Khilperic IV Fou el principal inductor de la reforma i l’evangelització de sant Bonifaci 745, i fundà l’abadia de Fulda El 747 renuncià el poder i entrà al monestir de Mont-Soracte, i el 750, al de Montecassino El rei longobard Aistolf l’envià a Pipí per contrarestar l’acció del papa Esteve II recelós,…

Probable successor de Rostany Personatge d’origen desconegut, és documentat en un precepte del 812, juntament amb els comtes Berà de Barcelona, Gaucelm de Rosselló, Guiscafred de Carcassona, Ermenguer d’Empúries, Ademar de Narbona, Laibulf d’Arle i Erlí de Besiers, als quals Carlemany manà de restituir a uns hispani les aprisions que els havien fet Probablement aquesta mateixa època presidí un tribunal davant el qual el comte Ademar de Narbona demandà a l’hispà Joan per la possessió de l’aprisió de Fontjoncosa En un precepte, atorgat el 822 per l’emperador Lluís el Pietós a l’abat Mercoral de…

Probablement germana d’Anna muller d' Esteve , fidel del rei dels francs Carles III i, per tant, filla d’Alaric, comte d’Empúries, i de Rodruda filla del comte Berà I de Barcelona Fou casada amb el comte Radulf I de Besalú, i ambdós reberen de la dita Anna 876 Trullars, Pesillà de la Ribera Rosselló, Corva Conflent i Romanyà de Besalú L’any 887 comprà, amb el seu espòs, l’església de Sant Llorenç del Mont a l’abat Riamir de Sant Aniol d’Aguja i el 903 donaren la vila de Pesillà al monestir de la Grassa…

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus seguidors 1181,…

Segons la tradició, anà a Catalunya amb l’exèrcit de Carlemany, després de la conquesta de Carcassona, alliberà Banyoles d’un lleó o un drac i hi fundà un monestir Més tard es retirà a fer penitència a SantEsteve de Guialbes, on l’anà a trobar la seva mare, i visqueren ambdós penitents fins a llur mort Hom el situa entre el 778 i el 798 algú l’identifica amb Mercoral 822 de Banyoles La seva capella de Guialbes consta des del s XIII el 1627 hom cregué descobrir-hi les seves relíquies Venerat com a sant, com també la seva mare,…

Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de…