Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
comtat de Vázquez
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI a Jaume de Pinós (mort a Viena el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.
Marià Rodríguez i Vázquez
Història
Dirigent anarcosindicalista.
Conegut també per Marianet , signava habitualment Marià R Vázquez Era gitano i de petit havia estat reclòs a l’asil Duran, d’on fugí diverses vegades Obrer de la construcció, s’inicià en la militància sindical dins el Sindicat de la Construcció de la CNT a Barcelona 1931 Detingut arran dels fets del setembre del 1931, fou reclòs al vapor Antonio López i a les presons de Mataró i Barcelona fins al novembre del 1932 Relacionat estretament amb Garcia i Oliver i la FAI, presidí llavors el sindicat, intervingué en els intents revolucionaris del gener i el desembre del 1933 i després…
Francisco Vázquez de Coronado
Història
Conqueridor castellà.
De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador deNueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N deNuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les…
Juan Vázquez de Mella y Fanjul

Juan Vazquez de Mella y Fanjul
© Fototeca.cat
Història
Polític asturià, una de les figures principals del tradicionalisme.
Diputat des del 1893 i orador grandiloqüent, fou un dels portaveus del seu credo a les corts Durant la Primera Guerra Mundial es declarà germanòfil, la qual cosa provocà el trencament amb Jaume de Borbó, que era partidari dels aliats Fundà el partit tradicionalista i El Pensamiento Español 1919 Per a ell, els tres puntals del tradicionalisme són la unitat catòlica, la monarquia cristiana i la llibertat municipal Propugnava una representació corporativista i, en política internacional, era partidari de la federació amb Portugal i de l’acostament a l’Amèrica Llatina Els seus escrits i discursos…
Hugo Jordán de Urríes y Vázquez
Història
Alt funcionari reial.
De la família dels barons d’Ayerbe, era fill d’Hugo Jordán de Urríes i net de Felipe Jordán de Urríes mort el 1453 Estigué més de cinquanta anys al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, de qui fou conseller, coper i ambaixador a Anglaterra el 1466, i aconseguí una aliança amb Eduard IV d’Anglaterra contra el rei de França El 1474 hi tornà i anà també a Bretanya, Borgonya i Alemanya A Bruges traduí del francès al castellà el llibre de Valeri Màxim que fou imprès per P Hurus a Saragossa el 1495
marquesat d’Orani
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1624 a Diego Silva-Mendoza y de Portugal (mort el 1661), baró de Monòvar i de Mur i senyor d’Orani.
Passà als Bernuy, un altre cop als Silva i als Vázquez
Víctor Pradera Larumbe
Història
Política
Polític.
Tradicionalista, fou elegit diputat el 1899, el 1901, el 1918 i el 1933 Seguidor de Vázquez de Mella, propugnà la unitat dinàstica Membre directiu del Bloque Nacional , fou assassinat per la milícia durant la guerra civil Hom en publicà les Obras completas 1945
Jaume de Pinós
Història
Militar
Militar.
Comte de Vázquez Probablement net de Josep Galceran de Pinós El 1714, en caure Barcelona en mans de Felip V, s’exilià a Viena, on restà al servei de l’emperador Carles VI, del qual fou conseller d’estat Fou mariscal de camp dels exèrcits imperials Fou soterrat a Brunn, al costat de la seva primera muller, la marquesa de Perles
Gil Roger y Duval
Història
Política
Polític.
Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia El seu fill Gil Roger y Vázquez Xelva 1862 — 1940 es llicencià en dret 1884 i fou director de l’hospital i de la junta d’obres del port de València Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona Publicà Regionalismo práctico i altres obres
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…