Resultats de la cerca

Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907

Fill i successor de Roberto Orsini Molt addicte a Alfons el Magnànim, aquest li concedí el principat de Salern 1438, el feu mestre justicier del regne de Nàpols i el casà —ja vidu d’Isabella Caracciolo— el 1438 amb Elionor d’Urgell , filla del comte Jaume II el Dissortat , dotada pel rei amb el ducat d’Anolfi

A l’inici de la Revolució Francesa, fou diputat montagnard , s’oposà enèrgicament als girondins i es destacà en la repressió de Bordeus 1793 L’any 1794 es casà amb Thérésa Cabarrús —de qui es divorcià el 1802— i moderà els seus ímpetus revolucionaris Enemistat amb Robespierre, fou un dels principals fautors de la reacció termidoriana i formà part del nou Comitè de Salvació Pública Durant el Directori, fou membre del Consell dels Cinc-cents, addicte a Barras Participà en l’expedició francesa a Egipte i fou cònsol a Alacant 1804 En caure Napoleó, es retirà de la política

Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller…

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona…

Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A…

Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no pogué entrar a París,…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…

Segon fill del comte  Pere d’Empúries  i de Joana de Foix Succeí el seu pare en el comtat de Prades en retirar-se aquest a la vida religiosa 1358 Fou molt addicte a Pere el Cerimoniós Durant el regnat d’aquest actuà com a capità general de les forces que el 1363 defensaven Aragó contra la invasió castellana, i després lluità al costat del rei al Regne de València Formà part del consell militar reial quan l’infant de Mallorca amenaçava d’envair el Rosselló el 1374, i més tard actuà en la campanya per sotmetre Joan I , comte d’Empúries Estigué al costat de la reina Sibilla , però…

Fill de Berenguer IV d’Oms Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms Berenguer V d’Oms Cavallerís d’Alfons el Magnànim El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 feta hereditària el 1428 Governador general de Mallorca 1425-57, hagué d’afrontar la revolta dels forà , iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar…