Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
adscripció a la terra
Història
Vinculació d’una persona o persones, amb llurs descendents, a la terra que cultivaven sota la jurisdicció d’un senyor, amb pèrdua de llibertat.
Comportava una sèrie de deures i alguns drets, diferents segons el temps i segons les regions Per a alliberar-se de l’adscripció calia redimir-la amb diner Des del baix imperi, la misèria i el desordre regnants feren que moltes persones restessin adscrites a l’ofici de llurs pares com en el cas dels curials, dels homes d’ofici, dels soldats, etc, i sobretot amb els rústics o camperols, que no podien abandonar les terres que cultivaven i passaven així a ésser considerats com una quasipossessió dels predis, que eren adquirits o alienats juntament amb llurs habitants Els pobles…
masover | masovera
Història
Persona que, a títol d’arrendament o de parceria, explota un mas propietat d’altri i hi acostuma a residir.
A Catalunya, durant els segles XI-XV, el concepte de masover portava aparionat el de l’adscripció al mas i a les seves terres mansonarii , ‘el que ha de romandre-hi’, és a dir, amb el mateix sentit en què és entès el mansor de la Llei Gòtica
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés…
Miquel III de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1613-45).
Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes…
Josep Recasens i Mercadé
Història
Política
Polític.
El 1905 ingressà al PSOE Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE 1911-17 i aconseguí que en el IV Congrés Tarragona, 1916 hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català Collaborà en la fundació, el 1923, de Justicia Social i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins el 1931 Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió de la USC amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33 Escriví Què és el socialisme 1931, on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de…
Diego de Almagro
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.
Anà a les Índies amb el governador Pedrarias Dávila 1514, i l’acompanyà en les expedicions del Darién L’any 1524, formà companyia juntament amb Francisco Pizarro i el canonge Hernando de Luque, per al descobriment i la conquesta de les terres meridionals Aviat es produí un enfrontament entre Almagro i Pizarro, que fou agreujat per la fundació de Cusco aquest fet obligà Almagro a reclamar davant el rei una governació pròpia, igual que la de Pizarro El 1535, Almagro fou enviat per Pizarro a l’exploració i la conquesta de les terres del sud de Cusco travessà tot l’altiplà andí avui de Bolívia,…
armeni | armènia
Història
Individu d’un poble de llengua indoeuropea format de la mescla de la població indígena del país d’Urartu amb l’element indoeuropeu que s’hi establí durant el segle VII aC, procedent d’Occident (Frígia).
A banda de la llengua, un signe d’identitat rellevant dels armenis és l’adscripció a una confessió cristiana diferenciada Església armènia El poble armeni, que es donà ell mateix el nom de haikh i anomenà el seu país Hajastan , formà diverses entitats polítiques Armènia, les múltiples vicissituds històriques de les quals escamparen els armenis dellà els límits de la regió estricta d’Armènia Cilícia, regió de Sivas, colònies de Constantinoble i ciutats del Pròxim Orient L’opressió turca i, sobretot, les matances del període comprès entre el 1895 i la fi de la Primera Guerra…
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país és el basc,…
sentència arbitral de Guadalupe
Història
Conjunt de disposicions dictades per Ferran II de Catalunya-Aragó (des del monestir de Guadalupe, Extremadura).
Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels…