Resultats de la cerca

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de…

Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat, Kleve,…

Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…

Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la…

La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…

La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo…

Aquest tipus d’assemblea constitueix una institució que es donà, amb característiques semblants, en tots els estats de l’Europa occidental en aquesta època, bé que rebé noms diferents, entre els quals el de parlament L’opinió més generalitzada en situa l’origen en la cúria règia  plena o extraordinària de l’alta edat mitjana, en la qual participaven els alts dignitaris i magnats del clericat i de la noblesa, assessorant el monarca L’accés de l’estament popular a través dels representants de viles i ciutats de dependència reial en aquesta cúria la transformà i la convertí en corts La primera…

La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…