Resultats de la cerca

En aquest sentit hi havia el gentilhome de boca , adscrit a la taula del rei, el gentilhome de caça que assistia a les diversions venatòries, i el gentilhome de cambra , que l’ajudava en la cambra i portava com a distintiu una clau d’or

El 1166 signà l’acta de fundació del monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest 1177, del qual fou marmessor Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazorla 1179

El 925 destronà el seu cosí Alfons Froilaz “el Geperut” fill i successor de Fruela II Immediatament fou nomenat rei de Lleó A la mort del seu germà Sanç 929, Alfons incorporà novament Galícia al regne de Lleó El 931, entristit per la mort de la seva muller Onneca, abdicà a favor de Ramir, el seu germà petit, i entrà al monestir de Sahagún Un any més tard, però, penedit de la seva decisió, anà a Simancas i es féu proclamar altre cop rei Aviat retornà al monestir, bé que per poc temps Mentre Ramir ajudava els toledans enfrontats amb l’exèrcit cordovès, Alfons ho aprofità per entrar…

Fill de Beremund II i net per part de mare de Garcia I de Castella El 999 succeí el seu pare sota una regència durant la qual es produí la batalla de Calatañazor 1002 El 1008 morí el regent, i Alfons fou considerat major d’edat El seu regnat no fou fàcil Mentre els comtats de Castella i de Barcelona i el regne pamplonès es refeien de les expedicions d’al-Manṣūr, Alfons hagué de lluitar contra el rei de Castella, que ajudava els magnats lleonesos rebellats també contra els normands 1016, que envaïren el regne astur-lleonès l’any següent, però, Alfons aconseguí d’expulsar-los La…

El càrrec, que no era ni constant ni gaire freqüent, es comença a trobar durant la gran senescalia de Ramon I de Montcada-Tortosa 1173-88

Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la…

Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a tota la corona…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…