Resultats de la cerca

Després de la mort del seu successor, Ibrāhīm ibn Muḥammad 859-902, una part del territori passà sota el control dels càrmates, i el poder efectiu fou deixat a mans de visirs esclaus etiòpics, un dels quals, Naǧaḥ, suplantà els seus amos i inicià una dinastia pròpia 1021

El dret romà no reconeixia el drets dels esclaus al matrimoni i aquests no podien entrar en el contuberni sense el permís de llurs amos Aquest permís no fou concedit gaire sovint durant la República El contuberni fou molt més tolerat durant l’Imperi per tal d’augmentar el nombre d’esclaus

A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau afranquit

A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb…

De família molt humil, fou contemporani i condeixeble de Francesc Aragó al Collegi Reial de Perpinyà Ascendí en l’escalafó de l’administració de Lluís Felip I de França malgrat les seves conviccions republicanes El 1848 fou nomenat Comissari General a l’illa de la Reunió amb la missió de fer efectiva i supervisar l’abolició de l’esclavitud, que el govern francès havia decretat el 27 d’abril de 1848 Proclamada per Sardà i Garriga el 20 de desembre, en resultà l’emancipació de més de 60 000 esclaus sense incidents violents, fet que ha estat diversament atribuït a una tasca humanitària i…

Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…

Les diverses capitulacions signades amb l’avanç de la reconquesta permeteren, en general, la permanència dels musulmans a la zona, els quals rebien garanties per a poder practicar l’islam i gaudir d’institucions i de lleis pròpies A les zones rurals, on la menor afluència de repobladors féu molt lent el canvi de la població, els mudèjars continuaren conreant els mateixos camps, bé que sota una altra condició jurídica En general, els mudèjars, sota la directa protecció de la corona, constituïren una comunitat que evolucionà parallelament a la cristiana, però independentment A poc a poc,…

Fruïren dels drets de ciutadà sota Clístenes, pogueren ésser elegits com a caps militars, i des del 457 aC tingueren accés a l’arcontat

S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…

El principal element ètnic del grup turc fou la raça turànida, barrejada fortament amb el poble mongol i amb altres tribus de raça blanca o groga Sembla que el nucli originari, procedent de l’Altai, es desplaçà cap a occident Mongòlia, Sibèria i ribes de la mar Càspia i formà un conglomerat de tribus, sovint enfrontades entre elles mateixes Algun grup reeixí a constituir petits imperis, tant efímers com inconcrets els seus homes formaven bandes de guerrers nòmades que en certs moments es feien amos d’un sector de l’estepa La successió dels diferents nuclis de poder assolit per una tribu o una…