Resultats de la cerca

Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854

Fou coronel de voluntaris reialistes Nomenat ministre de la guerra 1824, dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució 1825 a la fi del període més violent de la dècada absoluta de Ferran VII Capità general de les Balears 1828-33, intervingué en una conspiració carlina 1834 Confinat a Mallorca per desafecte a Isabel II, fou assassinat per un grup de progressistes emmascarats

Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això…

Pren la denominació de Guillem III d’Orange, que derrotà en la batalla de Boyne 1690 el rei Jaume II, el qual intentava mantenir la supremacia catòlica a Irlanda El 1800 s’integrà en la Unió i s’expandí per Anglaterra, on sostingué una política antiliberal L’emancipació dels catòlics atorgada el 1829 exacerbà l’hostilitat dels orangistes, a la qual respongué el govern britànic amb la prohibició 1836 de l’orde Els enfrontaments entre orangistes i catòlics s’intensificaren arran dels projectes del Home Rule el 1886 i el 1893, i la seva aprovació el 1912 donà lloc al sorgiment d’una…

El 1807 fou nomenat comandant general de Montevideo, on lluità contra els anglesos, els quals obligà a evacuar el virregnat del Riu de la Plata Tornat a la península Ibèrica, fou capità general dels segon i tercer exèrcits, que lluitaven contra Napoleó En tornar de França Ferran VII abril del 1814, acudí a rebre'l i l’incità repetidament a la Jaquesa, Aragó a Sogorb, Puçol i València a reprendre el poder absolut, i es convertí en cap de la conspiració absolutista ordida a València Nomenat capità general de València i Múrcia, hi desfermà la repressió antiliberal i esdevingué un…

Fill de Miguel Primo de Rivera , es llicencià en dret 1925 i en caure la Dictadura 1930 ingressà a la Unión Monárquica, des de la qual defensà l’actuació del seu pare Candidat dretà a les eleccions del 1931, hi fou derrotat Antiliberal i antimarxista, abraçà un nacionalisme tradicionalista i totalitari, influït pel feixisme italià Collaborà en la revista El Fascio El 1933 fou elegit diputat i fundà l’agrupació política Falange Española , que es fusionà amb les JONS 1934 Aviat cap únic del partit, fou derrotat a les eleccions del febrer del 1936 Encarcerat el mes següent arran dels fets de…

Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco  el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…

Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…

Fill d’un militar suís al servei de l’exèrcit espanyol, ingressà a 16 anys als franciscans observants El 1789 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Mallorca Durant la guerra del Francès fundà a Palma el Semanario Cristiano Político , de caràcter antiliberal i d’extremada crítica a l’obra de les corts de Cadis, cosa que li valgué ésser empresonat tot i això, continuà dirigint el Semanario i traduí l' Histoire du clergé pendant la Révolution , de Barruel Nomenat bisbe de Vic el 1816, la implantació del règim liberal el 1820 féu aviat evident la seva incompatibilitat amb…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…