Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Primera reunió del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Barcelona, 1936)
© Fototeca.cat
Història
Organisme creat el 21 de juliol de 1936 a Barcelona per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya.
Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà
Rosa-Creu
Història
Societat secreta originada a Alemanya (segle XVII), lligada posteriorment a la francmaçoneria, el ritu escocès de la qual situa el grau de príncep de la Rosa-Creu com el 18è dels 33 de què consta.
Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una…
conferència de Viena
Història
Conjunt de reunions tingudes a Viena els anys 1819-20, en les quals s’aplegaren tots els estats membres de la Confederació Germànica.
Presidida pel príncep de Metternich-Winneburg, pretenia de reprimir les revoltes liberals alemanyes, a la qual cosa s’oposà Baviera, que assolí de salvaguardar els règims constitucionals de l’Alemanya meridional
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…
etrusc | etrusca

Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els segles VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del segle XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes , evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la…
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, polític, publicista, poeta i traductor.
Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…
,
Melcior Miralles
Cronologia
Història
Historiografia
Cristianisme
Cronista.
Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…
, ,
Pere I d’Empúries
Història
Comte de Ribagorça (1322-58), Empúries (1325-41) i Prades (1341-58), senyor de Gandia i Pego.
Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…
,
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…