Resultats de la cerca

Pèire de Marca el féu detenir setembre del 1649 i tancar al castell de Perpinyà, infringint les constitucions catalanes, pel fet d’haver declarat que si les tropes de Felip IV arribaven a Barcelona era millor pactar-hi que resistir Pel juliol del 1650 fou dut novament a Barcelona, i Pèire de Marca obligà els jutges a condemnar-lo a mort, malgrat la manca de proves

A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme

Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni…

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d…

Fill d’ Axaiacatl , fou elegit gran sacerdot i el 1502 succeí el seu oncle Ahuitzotl Com que la seva missió havia d’ésser de consolidar el regne, organitzà l’imperi en províncies, regulà el pagament dels tributs i creà una administració central A més, continuà l’expansió militar, però no pogué dominar Tlaxcala ni Texcoco, i les seves expedicions a Guatemala i a Nicaragua, on arribaven els mercaders asteques, obtingueren pocs resultats positius S’hagué d’enfrontar a la invasió castellana quan encara no havia acabat la consolidació del regne i mirà de pactar amb Hernán Cortés , que el feu…

Pertanyia a una tribu mongola, de religió xamanista, que havia dominat la Mongòlia oriental fins que, a mitjan segle XII, fou gairebé anorreada pels tàtars Trobà refugi a l’Ulaanbaatar, entre la tribu nestoriana comandada per Togrïl Beg el Preste Joan de Marco Polo Ajudat per aquest i al capdavant d’un exèrcit temible inicià diverses campanyes, que el conduïren a l’extermini dels seus rivals tàtars, 1198-1202 karaits, 1203 etc El 1206 fou elegit cap suprem de tota la Mongòlia per l’assemblea dels prínceps mongols i emprengué la conquesta de la Xina, dominada pels tanguts i pels tungús presa…

Participà en el moviment de renovació pedagògica, a partir del grup de mestres Batec, de Lleida i del Penedès Fou membre de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de Catalunya FETE, i ocupà la secretaria general a Barcelona, l’any 1935 El mateix any ingressà a la Federació Catalana del PSOE, i el 1936 ocupà el càrrec de secretària del Front d’Esquerres i ingressà al comitè revolucionari de Vilafranca S’implicà en el procés de formació del PSUC, el 1937 es feu càrrec de la direcció de la Secció Femenina del partit i es traslladà a Barcelona Allí fou nomenada…

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i…

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…