Resultats de la cerca

Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un…

Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna

Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors…

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, pertanyien, com els notaris, a l’estament dels artistes, i a partir del s XVI, tendiren a ascendir de categoria estamental

En arquitectura significa el pas del Modernisme al funcionalisme, tot superant les tendències eclecticistes i establint els nivells teòrics de la nova arquitectura En pintura els artistes es mogueren entorn d’una sèrie d’influències que van de l’impressionisme a l’art japonès

A l’Antic Règim la societat catalana era dividida en mà major estament militar i ciutadà, mà mitjana estament dels mercaders i dels artistes i mà menor estament dels menestrals Els llauradors o pagesos formaven part normalment de la mà menor o constituïen, ells sols, la mà forana

Fill illegítim de Nicolau III, marquès de Ferrara Continuà el mecenatge dels seus antecessors a Ferrara envers artistes i literats, que féu de la ciutat un gran focus del Renaixement italià El seu nom ha restat unit a l’obra mestra dels miniaturistes de Ferrara, la Bíblia Estense 1455

Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616