Resultats de la cerca
Es mostren 155 resultats
Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans
Història
Entitat fundada el 1911 en la qual participà activament Ignasi Iglésias.
Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes
Argantoni
Història
Rei de Tartessos conegut només per les referències d’autors grecs.
Fou filohellènic i acollí bé els foceus que anaven a fer comerç a Tartessos, i fins hom diu que collaborà econòmicament a la construcció de les noves muralles de Focea El seu regnat correspon a la millor època de Tartessos
captivitat babilònica
Història
Denominació simbòlica, aplicada per alguns autors antics al sojorn dels papes a Avinyó (1309-78).
andosí | andosina
Història
Individu d’un poble preromà del nord de l’actual Catalunya, conegut només per una citació de Polibi, segons la qual foren sotmesos per Anníbal quan travessà el país l’any 218 aC per emprendre la famosa expedició contra Roma.
La situació exacta és desconeguda La majoria dels autors relacionen aquest poble amb Andorra
bargusi | bargúsia
Història
Individu d’un poble preromà de l’alt Llobregat.
La majoria dels autors opinen que es tracta d’una variant del nom de bergistà
Gili
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet Camp de Morvedre
sakai
Història
Individu d’un poble que viu a l’alta muntanya de l’estat de Pahang, a Malàisia.
Són de pell fosca, i alguns autors creuen que pertanyen a un grup predravídic Viuen del conreu itinerant de l’arròs
Patrologiae Latinae cursus completus
Història
Edició de tots els escriptors cristians llatins fins a Innocenci III (1216), en 217 volums i 3 d’índexs (París, 1844-55), per iniciativa i sota la direcció de Jacques-Paul Migne
.
Comprèn 2614 autors i escrits anònims Hom acostuma a citar-la amb la sigla PL Del 1958 al 1974 fou publicat un suplement, en cinc volums, dirigit per AHamman
Joan Torrent i Fàbregas
Història
Literatura catalana
Erudit i biògraf.
Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…
,
Regiment de la cosa pública
Història
Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eiximenis, escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l’ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat.
L’autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València