Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Frederic I
Història
Emperador romanogermànic i rei d’Itàlia i d’Arle (1155-1190), rei de Germània i de Romans (1152-1155) i duc de Suàbia (Frederic III) (1147-1152).
Fill i successor del duc Frederic II de Suàbia i de Judit de Baviera El 1147 anà a la segona croada amb el seu oncle, l’emperador Conrad III Aquest el nomenà successor, i fou elegit per l’assemblea de prínceps a Frankfurt i consagrat i coronat a Aquisgrà 1152 Amb la idea de restaurar la grandesa de l’imperi Romà procurà l’amistat de tots els prínceps alemanys, que reconegueren la seva autoritat Anà a Itàlia 1154, i després de sotmetre les ciutats rebels que cercaven la independència fou coronat rei a Pavia 1155 i emperador a la basílica de Sant Pere pel papa Adrià IV, contra la voluntat dels…
lliga Llombarda
Història
Aliança establerta a Pontida el 1167 entre les ciutats de la Llombardia contra Frederic Barba-roja.
L’inspirador fou el papa Alexandre III Es formà a imitació de la lliga Veronesa, amb la qual s’uní, i constituïren la lliga de la Concòrdia La lliga impulsà la reconstrucció de la ciutat de Milà, destruïda el 1162, fundà la ciutat d’Alessandria en honor d’Alexandre III i derrotà a Legnano 1176 l’emperador Barba-roja, el qual hagué d’abandonar la seva acció a la Llombardia pau de Constança
Lliga Veronesa
Història
Pacte promogut per Venècia i Verona el 1164, al qual s’afegiren Pàdua i Treviso.
S'oposà als projectes de Frederic I Barba-roja a la Itàlia del sud i alliberà Verona de la tutoria imperial El 1167 s’uní amb la Lliga Llombarda
Otó I de Baviera

Otó I de Baviera
DP
Història
Duc de Baviera (1180-83), conegut també amb el nom d’Otó de Wittelsbach.
Frederic I Barba-roja, del qual era conseller, li donà el ducat de Baviera, que havia arrabassat a Enric el Lleó 1180 Els seus descendents hi regnaren fins el 1918
Pasqual III
Història
Nom adoptat per l’antipapa Guido da Crema (1164-68).
Partidari de l’emperador Frederic I Barba-roja, a la mort d’Adrià IV 1159 cooperà a l’elecció de l’antipapa Víctor IV , després de la mort del qual el representant imperial Reinald de Dassel el féu elegir papa Canonitzà Carlemany a Aquisgrà 1166 i coronà a Roma l’emperadriu Beatriu 1167
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Boleslau IV de Polònia
Història
Duc de Polònia (1146-73).
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona
ducat de Montefeltro
Història
Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.
Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio , que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro , que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro mort el 1298, condottiere que combaté contra Siena 1271 i vencé els güelfs 1275, i el seu fill Buonconte da Montefeltro , que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino 1377 i obtingué noves possessions Gubio…