Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Marià Batlles i Torres-Amat
Història
Metge i polític, nebot de Fèlix Torres i Amat de Palou.
Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción pública es el…
Marià Batlles i Bertran de Lis
Història
Política
Medicina
Metge i polític, fill de Marià Batlles i Torres-Amat.
Fou catedràtic d’anatomia a les universitats de Granada 1878 i de Barcelona 1879 De tendència conservadora, fou tinent d’alcalde de Barcelona 1890 i diputat provincial 1898, dues vegades governador civil interí i delegat d’instrucció pública a la mateixa ciutat És autor d’un Atlas completo de anatomía humana descriptiva 1897
procurador general
Història
Als grans territoris senyorials, com per exemple als vescomtats de Cabrera i de Bas, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
Des del s XVI prengué el nom de governador general Els batlles li estaven supeditats en l’aspecte governatiu
castlà
Història
A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell
iudex
Història
Dret
En el regne visigòtic i en els hispanocristians, funcionari encarregat d’administrar justícia.
Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle
Manuel Brondo i Montserrat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
Consell Secret
Història
Nom que prengué el Consell de la Universitat d’Eivissa fundat el 1299 per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics, en ésser fundat el Consell General d’Eivissa.
Era format per tres jurats jurats en cap, segon i tercer, un per cada mà major, mitjana i forana elegits pels batlles dels consenyors o per deu consellers elegits pels jurats Elegia el mostassaf i els oficials de la sal Amb el règim d’insaculació 1454, fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats dos un dels quals a la vegada escrivà de la sal per a la mà major, dos un dels quals mostassaf per a la mitjana i dos un dels quals tercer arbitrador de la sal, a més del clavari, l’obrer i el…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
veguer de fora
Història
Oficial reial d’elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d’informar-se del govern dels batlles i de l’administració de la justícia.
Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu