Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
batalla de Parestortes

Batalla de Parestortes, 'Victoires et conquêtes des armées françaises' París 1818
© Fototeca.cat
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el 17 de setembre de 1793, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV d’Espanya, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet Conflent i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló
Jean IV de Béthencourt
Història
Rei de Canàries (1402-18), senyor de Lanzarote (1418-25).
Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries
Ramon de Ribelles
Història
Alt funcionari reial.
Acompanyà l’infant Alfons, del qual fou conseller, a la conquesta de Sardenya Al Principat de Catalunya posseí el lloc d’Artesa Fou nomenat governador de Càller 1337 Durant una època de pau, fortificà la regió de Gallura, reconstruí els murs de Càller i de Sàsser i publicà l’ordre reial de batre moneda d’alfonsins d’or a la seca de Càller Tingué per substitut, temporalment, Ramon de Montpaó
Junta de Berga
Història
Nom que rebé la Junta Superior Governativa de Catalunya en establir-se a Berga (juliol del 1837).
Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
Josep de Bellafila
Història
Cavaller.
Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes…
Ramon d’Hortafà
Història
Noble.
El 1435 era a Nàpols al servei d’Alfons el Magnànim, que el 1452 el trameté a Albània, amb el títol de virrei, per defensar la costa contra els turcs els capitosts d’Albània s’havien declarat vassalls del rei Alfons el 1444 i el 1451 Deturà els turcs prop de la frontera de Macedònia i obtingué alguns altres èxits El 1454 s’intitulava virrei de Grècia, Albània i Esclavònia i el rei l’autoritzà a batre moneda d’argent a Croia, on residia Tot i la rivalitat amb Venècia, encara actuava com a virrei el 1456
regalia
Història
Prerrogativa corresponent al sobirà en els seus dominis.
Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus de noblesa i…
Joana d’Arc

Joana d'Arc
© Fototeca.cat-Corel
Història
Heroïna francesa, anomenada la Donzella d’Orleans.
Nascuda en una família camperola acomodada, hagué de veure, en la seva infància, el seu país envaït per tropes angleses i borgonyones Quan aquestes assetjaren Orleans i el delfí Carles VII es refugià a Chinon, Joana, que de feia temps deia que sentia unes veus que la impulsaven a salvar França, amb una escorta facilitada per Robert de Baudricourt, es presentà als quarters generals de Chinon Finalment, el delfí li confià una força armada, amb la qual aconseguí de batre els anglesos i d’aixecar el setge d’Orleans, pel maig del 1429 El 17 de juliol Carles fou coronat a Reims rei de França Més…