Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Adolf Beltran i Ibáñez
Història
Política
Polític.
Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València
Juli Just i Gimeno
Història
Política
Polític i assagista.
Del partit d’Unió Republicana Autonomista blasquista, el seu valencianisme el portà a cofundar la Joventut Nacionalista Republicana 1915 Reintegrat al blasquisme, fou un dels iniciadors de l' Esquerra Republicana del País Valencià 1934, que abandonà per passar a Izquierda Republicana Ministre d’obres públiques del govern de Largo Caballero 1936, fou enginyer industrial i periodista i seguí collaborant a la premsa, i publicà un article sobre Blasco i Ibáñez a Revista de Catalunya 1940 Collaborà al diari El Pueblo , a La Voz Valenciana i a Taula de Lletres Valencianes Escriví la…
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
Restauració
El pronunciament del general Martínez de Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, segons un gravat de l’època
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
Hom pot distingir-hi tres etapes La primera 1874-76 és la d’installació i consolidació, i s’inicia amb el pronunciament del general Arsenio Martínez de Campos y Antón a Sagunt la Saguntada, el 29 de desembre de 1874, i la formació, quaranta-vuit hores més tard, del ministeri-regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo , l’home que havia inspirat el liberal manifest de Sandhurst aquell mateix any, que encarrilà civilment la Saguntada i n'aconseguí la legitimació amb la constitució del 1876 El nou sistema, de grat o per força, incorporà els més importants elements civils la premsa i el…