Resultats de la cerca

Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una flota de cent…

Entrà a la cort del rei Saül, segons unes tradicions, per la seva habilitat musical o bé, segons unes altres, per la seva victòria sobre Goliat però, tot i haver-se casat amb Milkà, filla del rei, hagué de fugir per la gelosia d’aquest vagà durant anys per les muntanyes de Judà i entrà temporalment fins i tot al servei dels filisteus Sabé guanyar-se la confiança de les tribus del sud, que a la mort de Saül el proclamaren rei de Judà a Hebron ~1010 aC, i a la fi d’una veritable guerra civil, en eliminar Isbaal, fill i successor de Saül, aconseguí d’ésser reconegut també per les tribus del nord…

El fet que aquesta còpia sigui seguida per la còpia, també parcial, de la versió catalana de les tragèdies de Sèneca feta per Antoni de Vilaragut ha fet que hom atribuís a Jaume Sacoma una nova versió de les tragèdies

Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el 1463, i l’…

Baró de Toga era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva ~1526 i de batlle general de València Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà 1526 El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’Ausiàs Marc

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà,…

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí…

Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…

Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…