Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
cisa
Història
Relació oficial de les mides que calia que tinguessin els teixits posats a la venda.
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens
casa delmera
Història
Als segles XIII-XVII, casa on calia anar a portar els delmes, dins una determinada demarcació territorial.
tabel·lió
Història
A l’antiga Roma, escrivà públic, expert en matèries jurídiques, amb funcions oficials.
A diferència del tabulari curial, els seus documents, per a tenir força judicial, calia que fossin completats amb jurament
bastó
Història
Nom genèric que a l’edat mitjana hom donava a la llança, l’espasa, l’atxa i la daga.
També rebia el nom de bastó la sageta que els jutges de batalles singulars llançaven a la palestra quan consideraven que calia suspendre la lluita
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció…
patge
Història
A l’edat mitjana, noi o jove, generalment noble, que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
Calia distingir entre el patge de la cambra , el patge de les cavallerisses , el patge de la copa , el patge de plat , el patge d’armes , el patge de la llança , segons els serveis que efectuava
carta de ciutadanatge
Història
A la baixa edat mitjana, document pel qual el foraster a una ciutat passava a ésser-ne considerat ciutadà, amb tots els avantatges i les càrregues corresponents.
A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença
contrasemble
Història
Persona igual a una altra en dignitat, en categoria social o en noblesa, als efectes de capacitat judicial i, especialment, per als de poder intervenir en els torneigs o els desafiaments.
Documentat al Llibre dels feits de Jaume I i en l’ordenament de batalla fet a Barcelona s XIV per al judici de Déu El reptador era obligat a donar contrasemble al reptat, però no calia que ho fos de cos , o sia de forces, sinó de cavaller , o sia d’igual categoria
auxiliarii
Història
Tropes auxiliars de l’exèrcit romà.
Com que per a ésser legionari calia la ciutadania romana, els auxiliarii eren reclutats entre pelegrins, és a dir, no-ciutadans En temps d’Octavià August representaven la meitat dels efectius de l’exèrcit A partir de Vespasià, els auxiliarii deixaren d’ésser reclutats entre els pelegrins, i ho foren entre la gent del país on es feia la campanya Els auxiliarii , en deixar l’exèrcit, rebien el dret de ciutadania En època de Constantí, tenien més categoria que els legionaris