Resultats de la cerca

Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys

El mot, que significa miserables , fou aplicat a la noblesa que reaccionà contra les mesures de Felip II de Castella enfront de l’expansió del calvinisme i que menà a un augment de l’autoritarisme polític els nobles establiren el pacte de Breda 1566 i demanaren a la regent Margarida de Parma l’abolició de la inquisició i dels edictes contra els calvinistes El moviment es radicalitzà revolta iconoclasta i, més tard, la dura repressió del nou governador, el duc d’Alba, féu més aferrissada la revolta, i als contingents terrestres s’afegiren els navals gueux de mer , dirigits pel…

Aquest nom fou originat per llur costum de dur una camisa blanca sobre llurs vestits, en els combats nocturns La revolta dels “camisards” s’inicià el 1702 contra la persecució religiosa exercida a partir de la revocació de l’edicte de Nantes 1685 La lluita adquirí gran duresa i la repressió fou implacable El principal dirigent fou Joan Cavalier, que derrotà dues vegades les tropes reials L’arribada del mariscal de Villars 1704 amb més de 10 000 homes obligà Cavalier a acceptar un armistici Tanmateix, prosseguirien alguns focus de lluita fins el 1710

Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de Coligny Mort…

Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme

És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…

Continuador de l’imperi Romà d’Occident Roma i de l' imperi Carolingi , el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc, el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc, fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic L…

L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…