Resultats de la cerca

Alexandre I l’envià a Espanya 1812-20, on aconseguí d’introduir-se a la camarilla de Ferran VII i promogué l’aproximació hispanorussa i l’adhesió d’Espanya a la Santa Aliança 1817 Protagonitzà l’escàndol de la venda a Espanya d’uns vaixells russos inutilitzables Participà en el congrés de Verona 1822

Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze Durant la seva minoritat actuà de regent —reina governadora— Maria Cristina, fins el 1840, i del 1840 al 1843 el general Espartero La primera regència coincideix amb la primera guerra Carlina , motivada precisament pel fet que l’oncle d’Isabel, Carles Maria Isidre, pretenia el tron En aquest període liberal se succeïren la Dècada Moderada 1844-54, representada per Narváez, i, després de la Vicalvarada , el Bienni Progressista 1854-56, la reacció moderada 1858-64 i…

Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…

Reeixí a entrar en la camarilla de Ferran VII gràcies a la seva amistat amb l’ambaixador rus Titiščev Intervingué en la compra dels vaixells russos que havien d’integrar les expedicions de conquesta i pacificació d’Amèrica 1817, però que, inservibles, es podriren a la badia de Cadis Empresonat a Segòvia, arran de la revolució del 1820, anà a l’exili Després de la restauració de l’absolutisme 1823 fou nomenat secretari del consell d’estat, amb uns poders gairebé de ministre hom l’anomenava popularment “Antoni II” Allunyat de la cort per Zea Bermúdez, fou nomenat ambaixador a Torí…

El nom prové del domini continuat del partit moderat, després d’eliminar Espartero i de reprimir la Insurrecció Centralista Els moderats cuitaren a proclamar major d’edat la reina que només tenia tretze anys, dominada per una camarilla reaccionària D’altra banda, l’aliança dels progressistes amb els moderats els havia llevat les simpaties de les classes populars i de molts intellectuals que aviat s’integraren en el nou partit democràtic, i els féu incapaços de trencar l’hegemonia moderada Ramón María Narváez, president del govern 1844, substituí la Constitució del 1837 per la…

El desenvolupament del capitalisme imperialista durant els darrers decennis del segle XIX havia posat en crisi l’equilibri de forces entre les potències europees, establert després de la guerra Francoprussiana 1870-71 Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis d’una banda la rivalitat francoalemanya, posada de manifest amb motiu dels conflictes del Marroc 1905-06 i 1911 i, de l’altra, la competència dels governs de Viena i de Moscou per la conquesta de l’hegemonia als Balcans conflictes de Bòsnia i Hercegovina, 1901-11 guerres balcàniques, 1912-13 La Gran Bretanya intervingué en…

Origen i evolució Defensà els drets del germà d’aquest, l’infant Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents a ocupar el tron i, alhora, canalitzà un corrent d’opinió antiliberal, amb programes inspirats en les institucions de l’Antic Règim monarquia absoluta i manteniment de la preponderància de l’Església, resumits en el lema Religió, Rei i Furs El problema successori tenia origen en l’anomenada llei Sàlica, la qual excloïa la successió femenina a la corona, feta aprovar per Felip V 1713 Les corts de 1789 i Carles IV havien derogat aquesta llei, però mai no en fou publicat l’acord…